Yago Hortal i Vicenç Viaplana són dos pintors de generacions diferents i mirades diverses, però tenen el mateix objectiu, portar la pintura al límit. Des de fa 14 anys que Yago Hortal omple de colors els seus quadres, però sempre evolucionant, sense repetir-se, en una lluita constant per la perfecció, pel traç impossible. “Allò era abans, això és ara” és una mostra de 36 peces i un recorregut per la seva curta però fructífera carrera com a pintor. Vicenç Viaplana ens mostra “Els llocs de la pintura” a Espais Volart, una retrospectiva de més de 40 anys que ens demostra que la pintura segueix molt viva. La Fundació Vila Casas aposta per reivindicar la pintura amb dues exposicions que podem veure fins a finals de maig.
Yago Hortal, a Can Framis
Yago Hortal ha enlluernat la crítica i el públic pràcticament des del seus inicis, tant que molts l’han volgut copiar. La seva obra és vibrant, magnètica, lluminosa, plena d’energia… i això és exactament el que ha intentant durant anys, fer un quadre amb una única pinzellada, una pinzellada que ho resumeixi tot, buscar una perfecció que l’ha portat al límit, descartant quadres i quadres. A Can Framis hi veiem 36 obres realitzades entre el 2007 i el 2020, i nosaltres us proposem un petit recorregut amb algunes de les seves pintures des dels seus inicis ara fa 15 anys i fins l’actualitat.
Vicenç Viaplana, a Espais Volart
Vicenç Viaplana fa més de 40 anys que pinta, això no vol dir que fa més de 40 anys que utilitza pinzells i cavallets, sinó que des dels seus inicis ha intentat portar la pintura al límit. Als anys 80 pintava amb les mans amb ràbia per denunciar l’urbanisme caòtic de l’àrea metropolitana de Barcelona, després va tancar-se durant anys al seu estudi per investigar amb la pintura i crear quadres que semblen fotografies analògiques amb filtres i, els últims anys, ha traslladat la natura dins de grans teles que semblen peces extretes de la pròpia naturalesa a ‘Sota el Suí’ (2016-2020).
