Aprofitant la publicació del llibre ‘Pau Casals. Música i compromís’, de Josep M. Figueres, l’Albert Galceran repassa el llegat musical immens de Pau Casals, però també el seu compromís amb la lluita per la pau.

Qui va ser Pau Casals?

Pau Casals no només va ser un dels més grans músics de la història, sinó que el seu compromís amb la llibertat i la democràcia van fer-lo una figura molt incòmoda.

Pau Casals va néixer al Vendrell l’any 1876 i va morir a Puerto Rico el 1973. La seva vida va estar marcada per un instrument: el violoncel. El seu talent amb aquest instrument, i la seva curiositat, entre d’altres, li van permetre redescobrir les Suites per a violoncel de Bach i situar-les de nou entre el gran repertori, amb només 14 anys. Ràpidament va esdevenir un músic amb molt de reconeixement: va tocar a l’Orquestra del Liceu durant un temps i als 23 anys va començar a fer les seves primeres gires internacionals pels millors auditoris del món.

Pau Casals dirigint un assaig de la simfonia número 3 (‘Heroica’) de Beethoven. Puerto Rico, 1964

El prestigi de Pau Casals

Casals va ser un gran músic des de tots els punts de vista: intèrpret, compositor, pedagog i, fins i tot, director. I va situar el violoncel allà on és ara, donant-li un prestigi que no tenia (demostrant que podia ser un instrument solista) i millorant la tècnica per tocar-lo, fins al punt que a dia d’avui tots els violoncel·listes del món toquen aquest instrument seguint les indicacions de Pau Casals.

L’Orquestra Pau Casals

El 1920 es va crear l’Orquestra Pau Casals. Malgrat tenir contractes internacionals, ell sempre va voler estar molt vinculat amb Catalunya i, de fet, la seva llarga experiència fent música arreu del món li va permetre conèixer metodologies de treball que no eren gaire habituals aquí, i que ell volia implementar. Estava decidit a pujar el nivell de les orquestres catalanes: tenia clar que el país tenia molt de talent i que calia promocionar-lo, per això va comptar amb molts músics d’aquí per a la seva orquestra. Junt amb el seu germà, Enric Casals, va anar escollint un a un els músics per tal de crear l’orquestra “ideal” amb els millors o els que millor els encaixaven en el seu projecte.

Sis anys després de la seva fundació, l’Orquestra es va convertir en l’orquestra de l’Associació Obrera de Concerts, fundada pel mateix Pau Casals, amb l’objectiu d’apropar els obrers i treballadors a la música. A canvi d’una quota petita (sis pessetes l’any), podien anar a sis concerts l’any, que es feien els diumenges al matí. Aquests concerts, reservats als socis, que en van arribar a ser-ne 3.000, van assolir un gran èxit, amb 300.000 espectadors en els seus anys de vida, i van contribuir a difondre la música en un públic que fins al moment no hi havia tingut accés.

Pau Casals a l’exilil

Pau Casals va deixar d’actuar a Rússia quan es van retallar les llibertats a partir del 1917 i, a Alemanya, a partir del 1933, amb l’ascens del nazisme. I quan el feixisme va arribar aquí, va decidir deixar de tocar en tots aquells països que no condemnaven de manera explícita el franquisme.

El règim franquista va vigilar molt de prop Casals. Primer el van voler espantar amb una multa d’un milió de pessetes (una fortuna en aquella època) per expressar les seves idees. Multa que van aconseguir rebaixar a 250 mil gràcies al suport, entre d’altres, de l’abat de Montserrat. Però malgrat això, no van aconseguir aturar la seva reivindicació de la pau, si no que segurament encara el van incentivar més. Només cal que recordem el seu discurs de fa 50 anys a les Nacions Unides:

Discurs de Pau Casals de l’any 1971 a la seu de les Nacions Unides, quan es va estrenar l’himne de Nacions Unides compost per ell

El cant dels ocells

El simbolisme de la música ha estat una de les eines més potents de Casals, i aquesta obra ha esdevingut tot un himne per la pau. De fet, després del mític discurs a les Nacions Unides, va voler interpretar el ‘Cant dels ocells’ amb 94 anys d’edat.

‘Pau Casals. Música i compromís’

Enciclopèdia Catalana acaba de publicar aquest llibre escrit per Josep Maria Figueres. Una de les obres bàsiques per conèixer la vida de Pau Casals.