Si hi ha un fenomen televisiu que sembla immune al pas del temps i a les transformacions del mitjà, aquest és ‘Star Trek’. La mítica saga, que en el seu dia ja va ser revolucionària perquè trencava tòpics racials i de gènere, durant molts anys ha generat nombroses sèries amb la seva pròpia ànima.
1
‘Star Trek: Picard’
Kirsten Beyer, Michael Chabon, Akiva Goldsman i Alex Kurtzman. Amazon, 2020
Més de 50 anys després del seu debut a la televisió, la marca ‘Star Trek’ continua en plena forma. A ‘Picard’, que recupera un dels seus personatges més populars, aconsegueix superar els seus propis límits. Sí bé és una sèrie molt ‘Star Trek’ en molts aspectes, sobretot perquè és fidel al seu imaginari com a aventura fantàstica, també sap ser molt transversal i esdevé un thriller polític molt addictiu i rodat amb rigor. Dit d’una altra manera: es pot veure i gaudir sense ser un fan de ‘Star Trek’ o haver vist les sèries prèvies, i això a aquestes altures té molt mèrit. Però l’atractiu principal és la presència de Patrick Stewart, que treu molta punta a la seva veterania i hi dona tota una lliçó d’interpretació.
2
‘Star Trek’
Gene Roddenberry. NBC, 1966-1969
La sèrie original de ‘Star Trek’, estrenada el 1966, es va convertir en una de les ficcions més agosarades i influents del seu gènere. L’èxit es deu a molts factors, però n’hi ha dos de determinants: un, que agafava l’herència de la ciència-ficció clàssica i la portava a un mitjà en què encara quedava molt per fer, i l’altre, que es va convertir en un exemple de pluralitat i transversalitat. A la tripulació de l’Enterprise hi havia dones, hi havia membres de diferents nacionalitats i races, i les trames posaven l’accent en temes com la tolerància, la solidaritat i l’entesa entre diferents. Tots els episodis, fins i tot els més esbojarrats, tenien un punt de metàfora política, i tot això en un moment en què el context polític no ho afavoria especialment. Per això, i pel carisma dels seus personatges, va transcendir el seu recorregut de tres temporades i es va instal·lar per sempre més a l’imaginari col·lectiu.
3
‘Star Trek: la sèrie animada’
Gene Roddenberry. NBC, 1973-1975
La sèrie d’animació no era per al públic infantil, malgrat que la cadena ho va intentar, però Roddenberry va aconseguir mantenir el control creatiu i la va convertir en una seqüela directa de la sèrie original. De fet, el llibre d’estil dels guionistes era el mateix que el de la sèrie en imatge real, i tots i cadascun dels membres del repartiment posaven la veu als seus respectius personatges. Vista avui encara sorprèn, perquè va desafiar els prejudicis que hi havia amb l’animació per a adults i els seus 22 episodis són ‘Star Trek’ en estat pur, amb la mateixa ambició a les trames i les mateixes dinàmiques entre els personatges.
4
‘Star Trek: nova generació’
Gene Roddenberry. CBS, 1987-1994
Gràcies a l’èxit de les pel·lícules protagonitzades pel planter original, Roddenberry té la idea que l’Enterprise torni a la televisió amb una tripulació diferent. ‘La nova generació’ va assolir la fita d’igualar la popularitat de la sèrie original i va mantenir-se en emissió durant set temporades creant tota una fornada de nous “trekkies” perquè va aconseguir construir personatges igual de carismàtics que els de la sèrie original i seguint la mateixa estratègia de jugar a la diversitat i a les trames de fort rerefons polític. A banda de Picard, que es va erigir en tota una icona de la saga, va introduir elements molt propis de la ciència-ficció més moderna, i hi ha episodis que tenen un suspens digne de les millors sèries del gènere. Però el que més va contribuir a entronitzar-la era l’aspecte tècnic: els seus efectes visuals eren i són esplèndids, estaven molt per sobre de la mitjana de la televisió del seu temps. També va ser un encert que el tema principal de la sèrie fos el mateix que Jerry Goldsmith va compondre per a la primera entrega de la saga cinematogràfica.
5
‘Star Trek: Deep Space Nine’
Rick Berman, Michael Piller. CBS, 1993-1999
Plantejada com un “spin-off” de ‘La nova generació’, ‘Deep Space Nine’ va ser la primera sèrie de la franquícia sense l’Enterprise i amb trames no conclusives que s’allargaven durant tota la temporada. Ja s’havia fet amb ‘La nova generació’, però d’una manera menys coral, i a ‘Deep Space Nine’ es concep amb una narrativa molt ambiciosa que s’equipara a la de les sèries actuals. Una altra variant fonamental és que aquí no hi ha Enterprise ni grans viatges estel·lars, sinó que la trama se situa en una estació espacial i aposta més pel suspens. Aquí resideix l’origen del seu culte actual: les històries són més fosques, més hereves de les intrigues geopolítiques, i acaba convertint-se en una relat bèl·lic en tota regla. És el primer ‘Star Trek’ modern que va més enllà dels plantejaments clàssics de la saga, i per això resisteix tan bé el pas del temps.
6
‘Star Trek: Voyager’
Rick Berman, Michael Piller, Jeri Taylor. CBS, 1995-2001
Mentre ‘Deep Space Nine’ continuava el seu recorregut, la CBS no va perdre el temps i va tornar a trencar el motllo amb ‘Voyager’, en què finalment hi ha una dona al capdavant de la nau: la capitana Kathryn Janeway. Si bé els personatges femenins sempre havien tingut molt pes als ‘Star Trek’ previs, aquí es fa un pas endavant decisiu a fer que el personatge interpretat per Kate Mulgrew sigui el centre de gairebé totes les trames. El millor és que la sèrie assumeix aquesta variació amb total naturalitat, que al final és la millor manera de trencar els clixés, i la descripció de la capitana Janeway permet que la sèrie expandeixi els seus horitzons dramàtics. La sèrie recupera l’esperit més aventurer i va fer història en ser la primera entrega de ‘Star Trek’, que renunciava a les miniatures i apostava pel CGI.
7
‘Star Trek: Enterprise’
Rick Berman, Brannon Braga. CBS, 2001-2005
Per a molts fans, l’ovella negra d’aquesta llista és la sèrie posterior a ‘Voyager’: ‘Enterprise’. Es va acabar a la quarta temporada i la darrera va ser possible perquè la cadena va acceptar donar-li un final. És cert que no va aconseguir aportar cap trama especialment trencadora i que l’imaginari donava símptomes d’un cert esgotament, però té al seu favor que com a mínim va intentar torpedinar alguns tòpics i que tenia al capdavant un capità amb carisma, interpretat per Scott Bakula. Per a molts fans de la televisió fantàstica aquest actor és imprescindible perquè va estar al capdavant de la sèrie de culte ‘Quantum Leap’.
8
‘Star Trek: Discovery’
Bryan Fuller, Alex Kurtzman. CBS/Netflix, 2017 – en emissió
L’any 2009, J.J. Abrams va iniciar la nova i esplèndida saga cinematogràfica. I això va afavorir que ‘Star Trek’ tornés a la televisió l’any 2017 amb la que per a mi és la millor sèrie de la franquícia: ‘Discovery’. Sèrie que encara tenim en emissió i que fins i tot convenç els que no són fans de ‘Star Trek’. A banda que tècnicament és enlluernadora, té un ritme endimoniat i enganxa de mala manera gràcies als seus girs narratius, que estan plens de solucions enginyoses que sempre et fan saltar les expectatives pels aires. És la primera ‘Star Trek’ televisiva que s’atreveix a refundar l’imaginari de dalt a baix, i ara estem pendents de saber la data d’estrena de la tercera temporada després que la segona acabés amb un “cliffhanger” memorable.
