És tan àmplia l’oferta actual de sèries de televisió que no arribem a tot, i a vegades se’ns escapen produccions que paguen molt la pena. En alguns casos és un problema de distribució i, en d’altres, és perquè hi ha una evident saturació del mercat. Revisem vuit sèries que no podeu passar per alt.
‘Condor’
T. Katzburg, J. Smilovic i K. Robinson. Audience, 2018
‘Condor’ és una de les grans sèries del moment i no ha rebut l’atenció que es mereix. El motiu és doble: d’una banda, es va estrenar a Calle 13 i no a una plataforma i això va despistar molt del seu públic potencial i, de l’altra, perquè de “thrillers” d’espies en tenim uns quants en emissió i, en alguns casos, se l’ha percebut com una més. I no és així: aquesta sèrie, que gira al voltant d’un jove analista de la CIA que es veu atrapat en una conspiració que afecta alts càrrecs de la mateixa agència, atrapa des del primer episodi, està plena de seqüències de molta tensió i és una visió molt crítica de la política exterior nord-americana. Està basada en la pel·lícula ‘Els tres dies del Còndor’, dirigida fa quatre dècades per Sidney Pollack i amb Robert Redford i Faye Dunaway de protagonistes.
‘Deadly Class’
Rick Remender i Miles Orion Feldsott. Syfy, 2019
Està basada en un gran còmic i està produïda pels autors de la darrera entrega de ‘Los Vengadores’, els germans Russo. Està ambientada als 80, als ambients de la seva contracultura, i és una mirada molt provocadora tant a aquella dècada com al mandat de Reagan. És molt violenta i morbosa, i està plena d’escenes que arriben a desarmar de tan inesperades. Com és que ningú no en parla, malgrat haver-se estrenat a HBO? Doncs potser perquè el fet que adapti un còmic l’ha convertit en una estadística o, fins i tot, perquè se l’ha confós per un producte estrictament juvenil quan justament parla de coses molt adultes.
‘Titans’
A. Goldsman, G. Johns i G. Berlanti. DC Universe, 2018
‘Titans’ no és una sèrie de superherois a l’ús, es tracta del primer intent afortunat de DC d’agafar l’imaginari de Batman i oferir-ne una visió a l’altura de la foscor i la mala bava dels còmics. És a dir, que pot agradar a molta més gent de la que normalment mira el gènere, sobretot perquè és molt i molt violenta, les tensions entre els personatges són molt creïbles i les seves atmosferes arriben a fer-se fins i tot terrorífiques. Que no us espantin els uniformes: és una molt bona sèrie d’acció i suspens.
‘Into the Dark’
J. Hegeman, A. Faigen i J. Blum. Hulu, 2018
Aquesta sèrie està formada per episodis independents que tracten una celebració popular, i cada un s’emet coincidint amb aquesta efemèride. De moment en tenim quatre: el de Halloween, el d’Acció de Gràcies, el de Nadal i el de Cap d’Any. De moment el millor ha estat el tercer, ‘Pooka’, dirigit per l’espanyol Nacho Vigalondo i que retrata l’obsessió nadalenca per les joguines de moda amb una mala bava espectacular. Cada capítol és com una petita pel·lícula de 80 minuts, i la veritat és que resulta tan interessant com a experiment com per la seva capacitat d’inquietar amb dates tan assenyalades. Però malgrat els grans noms que hi ha al darrere, no està tenint el ressò que es mereix, i això que l’aposta per trencar les regles del joc és molt lloable.
‘Travelers’
Brad Wright. Netflix, 2016
La tercera temporada es va estrenar el mes de desembre passat, i malgrat tractar-se d’una producció de Netflix, continua essent una corredora de fons. És la història d’una sèrie de personatges d’un futur apocalíptic que aconsegueix transferir les seves consciències a persones del nostre present per provar de prevenir el desastre, i és un relat molt dinàmic i divertit que juga amb la idea dels viatges i les paradoxes temporals. Però no ha acabat d’agradar, mai més enllà del culte d’uns pocs que la manté viva. El motiu pot residir en què encara hi ha molts prejudicis amb la ciència-ficció d’aires clàssics, però també en què no és una sèrie que faci bandera de l’espectacularitat.
‘Regreso a Howards End’
Kenneth Lonergan i Hettie MacDonald. BBC One i Starz, 2017
Es va estrenar el 2017 a Gran Bretanya, i a casa nostra ha fet falta que Filmin la rescatés de l’oblit. Potser l’excés d’academicisme d’alguns passatges de la sèrie va espantar les plataformes que normalment distribueixen els productes de la BBC, però el cas és que es tracta d’una sèrie molt recomanable que adapta amb fidelitat el text i sap reivindicar-ne la seva enlluernadora vigència. I atenció al repartiment, perquè compta amb ni més i menys que Matthew Macfadyen i Hayley Atwell.
‘Smilf’
Frankie Shaw. Showtime, 2017
Basada en la pròpia vida de la seva creadora i protagonista, Frankie Shaw, que sap trobar el to entre la diversió i la denúncia. Aquesta sèrie de HBO va arribar a ser una de les sorpreses de les nominacions als Globus d’Or de l’any passat, però misteriosament no ha fet forat i ara acaba d’estrenar-se la seva segona temporada sense que n’hagi vist ni una sola referència als mitjans especialitzats. Mereix una oportunitat, perquè és una sèrie que parla en veu molt alta de problemes de la dona que normalment són gairebé invisibles a la ficció moderna.
‘Yellowstone’
Taylor Sheridan i John Linson. Paramount Network, 2018
Va ser una de les grans estrenes de l’any passat perquè està protagonitzada per Kevin Costner i creada per l’autor de ‘Comanchería’ i ‘Wind river’, Taylor Sheridan. Però malgrat això, no ha arribat mai a estrenar-se amb normalitat al nostre país i no està disponible a cap plataforma. És una producció de Paramount, que ja va tardar molt a estrenar ‘Waco’, però almenys va arribar. Esperem que s’espavilin amb ‘Yellowstone’, perquè a més ha estat renovada per a una segona temporada que s’emetrà aquest mateix any.
