Aquesta setmana a Barcelona s’ha posat en marxa el centre Plurals, un espai d’estudi i treball de nous models de masculinitat que ajudin a construir una societat més paritària. En les jornades de presentació ha participat, entre d’altres, Roy Galán, amb qui parlem d’aquest equipament nou, de les lluites per redefinir els gèneres, del seu activisme i dels seus llibres. Entrevista a l’escriptor i activista LGTBI+

Les noves masculinitats de Roy Galán

Aquesta setmana les jornades Masculí Plural al Convent de Sant Agustí i una campanya publicitària municipal han servit per inaugurar Plural, el centre de noves masculinitats impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. L’espai pretén fomentar una perspectiva diversa i positiva del que significa “ser un home”.

Roy Galánescriptor i activista LGTBI, ha participat en les xerrades inaugurals i ha insistit en què els atacs homòfobs i el masclisme s’han de combatre mitjançant la prevenció i, per tant, l’educació.

Existeixen moltes fórmules per explicar les masculinitats, perquè si en parlem de noves, normalment s’està tractant d’imposar un nou model i no és el que volem. En realitat, no és que vulguem dir a la gent com ha de fer-ho. És, potser, repensar allò antic. És repensar allò antic i ampliar el marge i, llavors, quan amplies el marge, suposem, que els homes seran més lliures per poder ser qui són perquè, de veritat que crec que ser un home és un viatge molt solitari, a vegades molt trist i, a vegades, molt confús”

Roy Galán

Els llibres de Roy Galán

L’escriptor va publicar el 2020 ‘Fuerte’, un llibre que aplegava reflexions al voltant de la masculinitat, que en molts casos havien sorgit d’experiències pròpies. L’autor recorda l’enamorament als 22 anys i com aleshores semblava que l’amor anava cosit a la por. També rememora un episodi de vexació per part d’un altre home i es qüestiona com dintre d’un col·lectiu tan perseguit com els homosexuals, encara hi ha individus que maltracten i humilien altres persones.

Jo creia que era un home defectuós perquè jugava amb Barbies, perquè saltava a la corda, perquè tenia ploma, perquè m’agrada llegir… totes aquestes coses que… que jo no em comportava com un home. I, és clar, a l’hora de repensar-ho, de cop i volta, me n’he adonat que no hi havia res de dolent en mi perquè jo també soc un home i hi ha maneres diferents de ser-ho, o ni tan sols sé si ho soc, ni m’importa”

Roy Galán

El 21 d’octubre, Roy Galán publicarà ‘Los amores’, un llibre que desmunta l’amor romàntic, que habitualment envaeix les pel·lícules, les cançons o els programes televisius. L’escriptor renega de la concepció de l’amor romàntic com a objectiu imprescindible per sentir-se una persona completa i aposta pels diversos amors que configuren la nostra vida i que ens construeixen tant o més que l’amor de parella.

‘Los amores’ es publica el 21 d’octubre

Una trajectòria de Roy Galán

Roy Fernández Galán ha fet de l’escriptura una forma de lluita social, i de les xarxes socials el seu millor altaveu. Nascut a Santiago de Compostel·la però educat a les Canàries, va entendre des de petit que els models familiars són nombrosos i lliures gràcies a les seves dues mares: la Sol i la Rosa. I tot i que el nostre convidat d’avui va estudiar Dret i va treballar durant uns anys a l’administració canària, el 2013 l’activisme que li bullia a dins va començar a traduir-se en posts a Facebook, Twitter o Instagram.

I així, va començar a acumular centenars de milers de visionats, “likes” i missatges compartits amb els seus poemes, manifestos i reflexions sobre temes tan vigents com el feminisme, l’antirracisme, l’homofòbia i els drets de la comunitat LGBTQI. Amb el temps, el Roy ha alternat les diverses aplicacions del mòbil amb les pàgines de sis llibres en què ha exhibit tota ‘La ternura’ d’un autor que ha fet de ‘Las alegrías’ una forma de mostrar-se ‘Fuerte’. I aquesta setmana el Roy és a Barcelona per participar en la presentació del Centre de Masculinitats Plural, l’excusa perfecte per convidar-lo a l”Àrtic’, i plantejar com d’imprescindible és que els homes qüestionin sense manies els privilegis de l’heteropatriarcat.