Va fer de l’escenari una trinxera. I de la paraula recitada la seva única munició. Rafeef Ziadah és una veu de resistència en un conflicte que ha marcat milions de vides. Entre les quals, la seva. Filla de refugiats palestins, aquesta poetessa i activista pels drets humans va néixer al Líban, es va criar a Tunísia i va acabar estudiant al Canadà. Allà va començar una carrera literària marcada per la tradició oral del seu poble i per l’escena de l'”spoken word” i la poesia dub. Alguns dels seus poemes més cèlebres com ‘Shades of anger’, s’han fet virals a tot el món i han esdevingut banderes del patiment palestí. L’acompanyem en un assaig amb el guitarrista Dani Vega a la Sala Becket, dins del festival Barcelona Poesia.
La resistència palestina
Els poemes de Ziadah narren el dia a dia de la gent que ha patit i pateix el que considera una ocupació il·legal de Palestina per part d’Israel. Un conflicte continuat que segueix sumant víctimes mortals, que manté part de la població en estat de setge i que ha generat milions de refugiats des del 1948. Una realitat que, segons aquesta activista dels drets humans, no queda ben reflectida als mitjans de comunicació, però que troba en l’escena artística palestina actual un altaveu al món.
‘We teach life, sir’
Tot i que l’actuació en viu és el seu medi natural, Rafeef Ziadah ha publicat dos àlbums.
El seu debut ‘Hadeel’ (2009), dedicat a la joventut palestina, i ‘We teach life’ (2015), que pren el títol d’un dels seus poemes més coneguts.
