10 poemes de revolta per sortir a manifestar-se

Després de la sentència del judici del procés, les protestes als carrers i les eleccions estatals, Barcelona viu temps convulsos i per això hem seleccionat 10 poemes que conviden a reflexionar, fer la revolució o simplement ser lliures.

1

‘La cançó dels invadits’

Apel·les Mestres, 1917

No passareu! I si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! Y si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
y el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes, no serà! Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xò cantem: ”Per mes que feu,
no passareu!”

2

‘Instrucciones para cambiar el mundo’

Subcomandante Marcos, 1984-1989

I
Constrúyase un cielo más bien cóncavo. Píntese de verde o de café, colores terrestres y hermosos. Salpíquese de nubes a discreción. Cuelgue con cuidado una luna llena en occidente, digamos a tres cuartas sobre el horizonte respectivo. Sobre oriente inicie, lentamente, el ascenso de un sol brillante y poderoso. Reúna hombres y mujeres, hábleles despacio y con cariño, ellos empezarán a andar por sí solos. Contemple con amor el mar. Descanse el séptimo día.
II
Reúna los silencios necesarios. Fórjelos con sol y mar y lluvia y polvo y noche. Con paciencia vaya afilando uno de sus extremos. Elija un traje marrón y un pañuelo rojo. Espere el amanecer y, con la lluvia por irse, marche a la gran ciudad. Al verlo, los tiranos huirán aterrorizados, atropellándose unos a otros. Pero… ¡no se detenga!… la lucha apenas se inicia.

3

‘Els pensaments són lliures (Die Gedanken sind frei)’

Autoria desconeguda. Traducció: Joan Ramon Zaballos Rubio

Els pensaments són lliures
Qui pot endevinar-los?
S’escapen volant
com ombres nocturnes.
Ningú no els pot saber.
Cap caçador, caçar-los
amb pólvora o plom:
Els pensaments són lliures.

Jo penso el que vull
i el que em fa feliç
i tot dins d’un silenci
i resignació.
Els meus desitjos i anhels
ningú no els pot prohibir.
I així és:
Els pensaments són lliures!

I encara que em tanquin
a la cel·la més fosca
tot això
són coses inútils
ja que els meus pensaments
trenquen barreres
i murs per la meitat.
Els pensaments són lliures!
Per això per sempre
vull deixar les preocupacions
i no em vull atabalar
amb tèrbols pensaments.
Un, en el seu cor, pot
riure i fer broma sempre

4

‘Revolució construïda’

Joan Brossa, 1979

Subratlla la raó qui no la té,
la pols ressona damunt l’estructura,
i mar i terra mostren la juntura
girada per la sang i pel diner.
El qui exerceix el poder, no cal fer
embuts, s’omple el barret de confitura,
es torna defensor de la cultura
i en tot ans primeríssim que primer.
Estrofa, crida, deixa’t d’ors i emblemes!
El pensament traspua aquests poemes
i obre les ales al vast horitzó.
Guanya amb els seus ocells tots els dilemes
i escampa la certesa que res no
ens cal sinó la Revolució.

5

‘El sistema’

“El libro de los abrazos”. Eduardo Galeano, 1989

Los funcionarios no funcionan.
Los políticos hablan pero no dicen.
Los votantes votan pero no eligen.
Los medios de información desinforman.
Los centros de enseñanza enseñan a ignorar.
Los jueces condenan a las víctimas.
Los militares están en guerra contra sus compatriotas.
Los policías no combaten los crímenes, porque están ocupados en cometerlos.
Las bancarrotas se socializan, las ganancias se privatizan.
Es más libre el dinero que la gente.
La gente está al servicio de las cosas.

6

‘Columna vertebral: sageta de foc’

“Poemes en ondes hertzianes”. Joan Salvat-Papasseit, 1919

LLUITA X BELLES GESTES I ACCIONS : Eterna espiral vers l’Infinit.
VICTÒRIA
VOLUNTAT X UN DESIG BOIG DE CÓRRER; i córrer sempre als cims, així com fuig la cérvola.

JOVENTUT
Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen.
–NO HI VULGUEU SABER RES;
si acàs, que ells mateixos s’aixequin.

Hi ha un HOME a la presó
dels que avancen.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.

Al desencorajat no l’atieu.
Ni al fanàtic absurd.
Deixeu-los barallar,
que es destorbin a ells sols.

Experiència,
moral,
sistemes de govern,
sistemes filosòfics,
religions:

SOFISMES

Sofismes els sofismes per als qui només veuen amb els ulls del cervell.

Mes… si cal governar i dirigir,
agafeu una tralla.
Us estimaran més, i àdhuc obeiran.
–NO VULGUEU GOVERNAR.

Amunt! Amunt! Encara més…
A on anem? No és bo preocupar-se’n.

Suara ha sortit del niu un oronell.
–AIXÒ JA ÉS UN CAMÍ.

SEMPRE AMUNT!

7

‘A la meva nació (Alla mia nazione)’

Pier Paolo Pasolini, 1961. Traducció: Empar Sáez

Ni poble àrab, ni poble balcànic, ni poble antic,
sinó nació vivent, nació europea:
i què ets? Terra de nens, famolencs, corruptes,
governants doblegats als terratinents, governadors
reaccionaris, picaplets untats de brillantina i amb peus bruts,
funcionaris liberals tan carronyes com els beats,
una caserna, un seminari, una platja, un bordell.
Milions de petits burgesos com milions de porcs
pasturen donant-se empentes sota edificis indemnes,
entre cases colonials escrostonades com esglésies.
Precisament perquè has existit, ara no existeixes,
precisament perquè fores conscient, ets inconscient.
I tan sols perquè ets catòlica no pots pensar
que és el teu mal tot el mal: culpa de cada mal.
Enfonsa’t en aquest formós mar teu, allibera el món.

8

‘Llibertat’

Enric Casasses

De la verra i del bandarra,
del puta, de la cotorra,
del petit príncep, dels torra-
collonets, papa i paparra,
del vagarro que desbarra,
del macarra que no curra
perquè fa currar la curra,
de l’esguerro de l’esquerra
i la dreta que ho esguerra
ja no rebrem cap més surra.

9

‘El desertor (Le déserteur)’

Boris Vian, 1954. Traducció: Joan Isaac

Senyor governador
jo vos escric tres ratlles.
I no és demanar gaire
si us prego les llegiu.
Jo tinc entre els meus dits
les ordres que m’obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.

Senyor governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tempta
matar cap enemic.
I quedi clar senyor
que això no és cap ofensa
la decisió ja és presa:
jo vull ser desertor.

Després d’haver nascut
he vist morir al meu pare
germans marxar de casa
i els plors dels meus petits.
Ma mare patí tant
que avui ja és a la tomba
i se’n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.

Quan era presoner
varen prendre’m la dona
varen prendre’m les hores
i el meu passat feliç.
Demà de bon matí
me n’aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l’ahir.

Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles.
D’Alcoi a Ribes Altes
diré a la bona gent:
Negueu-vos a obeir
digueu no a les ordres,
no aneu pas a la guerra.
Negueu-vos a partir.

Si s’ha de perdre sang,
perdeu Senyor la vostra
feu bé el paper d’apòstol
senyor governador.
I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma.
Podran tirar tranquils.

10

‘Infinits universals’

Carles Rebassa, 2016

Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya’t a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
renaix per a morir, glatir, reviure.

Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre’s ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.