El periodista Ferran Riera ha publicat el llibre ‘Inventari de la música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius’, en què fa un repàs de la història contemporània de la música, el ball i els instruments tradicionals catalans. Aquest recull és un homenatge a aquelles persones que van treballar per la seva recuperació i divulgació de mitjans dels anys 60 al 1988.

La recuperació de la música tradicional

El llibre ‘Inventari de la música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius’ planteja l’origen de la seva investigació en la Renaixença, a mitjans del segle XIX, quan uns intel·lectuals es van preocupar per recuperar la cançó tradicional, es van organitzar els cors de Clavé, es va popularitzar la sardana o es va iniciar l’Obra del Cançoner Popular Català. Tot això es va aturar amb la Guerra Civil i va ser a mitjans dels 60 quan es va començar una recuperació de la música d’arrel catalana.

Moments clau en 50 anys d’història

El periodista Ferran Riera s’atura en diferents moments i persones clau a recuperar la tradició musical. Fins i tot durant el franquisme explica que a la Secció Femenina del règim es van conservar danses i cançons tradicionals. Va ser, però, amb l’aparició de la Nova Cançó quan es va començar aquest camí de recuperació i de divulgació, que es va convertir en una realitat amb el Grup de Folk. “Sobretot estava molt influït pel folk song nord-americà, també per la cançó protesta llatinoamericana, també recupera el que diríem músiques del món i també, per primera vegada, para atenció a la música tradicional catalana o fins i tot dels Països Catalans, i a partir dels anys 67-68 sí que hi ha una sèrie de gent que ja comença a treballar”, explica Riera.

El naixement del Festival Tradicionàrius

El periodista destaca la contribució de Jordi Fàbregas, Jaume Arnella i Jordi Roura, que després de la celebració als 80 dels Saraus de Primavera, van imaginar un festival estable de tres mesos. Per això, l’any 1988, va néixer el Festival Tradicionàrius per donar visibilitat i presència a la música d’arrel.

Després de més de 30 anys de l’inici del Tradicionàrius a l’Artesà de Gràcia, Riera creu que el repte és incloure la música tradicional a les aules.