La Fabra i Coats ha estat el punt neuràlgic del MIRA des dels seus inicis. El particular esquelet d’aquest festival, que combina grans instal·lacions immersives, projeccions 360º i concerts audiovisuals, s’ha articulat a mida per a aquesta fàbrica de Sant Andreu. Però sembla que aquest podria ser l’últim any en què els làsers il·luminin els seus murs de maó vist. Els nous pisos de protecció oficial que s’han adjudicat a la zona creen un conflicte entre el soroll dels directes i la convivència amb els veïns, fet que ha obligat la direcció del festival a començar a buscar espais alternatius per a la propera edició.
La manca d’equipaments a Barcelona per a esdeveniments de mitjà format com aquest posa més difícil al festival trobar un emplaçament adequat, ja que el seu públic és massa elevat per a les sales convencionals però alhora no es poden permetre macroespais com el Fòrum o la Fira. A l’espera de saber on celebraran el desè aniversari, aquesta edició del MIRA ha sumat 10.000 assistents amb un cartell de més de 120 artistes nacionals i internacionals.
Floating Points s’enfada a ‘Crush’
El productor londinenc Sam Shepherd (Floating Points) diu que s’ha passat els últims anys llegint diàriament la premsa a la recerca de certa esperança per a la humanitat. I davant de realitats com el canvi climàtic, la deriva política o la gestió de les migracions, ha arribat a la conclusió que s’està enfonsant. D’aquesta ràbia i frustració neix el seu últim treball, ‘Crush’, un disc que, sense perdre el seu pòsit melòdic i jazzístic, assoleix textures més dures. Com és habitual en els seus projectes, els visuals i la posada en escena són d’autoria barcelonina. L’estudi Hamill Industries, liderat per Anna Diaz i Pablo Barquín, ja va aconseguir molts reconeixements i premis amb ‘Silhouettes’, de l’àlbum debut de Floating Points (‘Elaenia’), i ara tornen a col·laborar en aquesta aventura tecnològica en què tots tres porten al límit el risc i l’experimentació.
Instal·lacions i performance sorpresa
Entre les instal·lacions del 2019 ha destacat la fusió entre el món real i el virtual proposada per Carlos Sáez a ‘Dualmismo’. Un diàleg entre el cos i la màquina que va acollir la intervenció sorpresa de la cantant i productora Arca (Alejandra Gershi), que després va tornar a actuar amb el col·lectiu valencià de música accelerada Rally. Els alumnes de l’escola de Disseny i Enginyeria ELISAVA de Barcelona també van presentar la seva instal·lació d’autoria col·lectiva que el públic va poder experimentar als exteriors de la Fabra i Coats.
La música d’un bit de Tristan Perich
Ja fa anys que el MIRA estén la seva programació per la ciutat i enguany les propostes del cartell també han arribat al centre IDEAL, el Teatre Lliure i l’Auditori, on el compositor de Nova York Tristan Perich ha portat la seva descomunal partitura per a una orquestra electrònica de 40 altaveus i piano solista. L’espectacle ‘Surface image’, que forma part del cicle Sampler Sèries, parteix del seu treball en música d’un bit, que és la síntesi electrònica més bàsica que es pot fer del so. En aquesta ocasió, els sons electrònics posen a prova la rapidesa i resistència de la pianista Vicky Chow.
