Pere Faura s’ha vist immers en plena pandèmia del coronavirus mentre preparava el seu espectacle ‘Rèquiem nocturn’, amb el qual volia posar fi a la seva vida com a professional de la dansa. Inspirat per les coreografies de Bob Fosse, presenta un muntatge que transforma la tradicional missa de difunts en escenes cabareteres plenes de purpurina per fer-se preguntes sobre la vida i la mort de la professió de coreògraf. Finalment potser Pere Faura no abandonarà la dansa, i potser s’hi encararà de manera diferent. De moment, per entendre els seus motius, podem veure aquest espectacle que forma part de la programació del festival Grec 2020.
‘Rèquiem nocturn’: mort i resurrecció de Pere Faura
Ens trobem amb Pere Faura al Mercat de les Flors, on està preparant el seu darrer espectacle, ‘Rèquiem nocturn‘, que presentarà al festival Grec. Les circumstàncies de la pandèmia han fet que tot el procés creatiu hagi estat diferent i també han impedit que s’hagi pogut assajar amb normalitat, però sobretot han influït en l’essència de l’espectacle.
“Volíem parlar de la mort abans de la pandèmia, però el que ha passat ho ha canviat tot. És un rèquiem perquè abans del coronavirus jo llançava la tovallola i deia adeu a la dansa, però el que ha passat m’ha fet replantejar-me tot l’espectacle.”
Les noves mesures de seguretat i de límit d’aforament també han fet que Faura hagi volgut canviar la disposició del públic.
“Em negava a veure una platea plena de creus, així que hem redissenyat l’espai amb una mena de grades o bancs per fer l’espectacle més proper.”
Això permetrà, explica, que no es vegin butaques anul·lades ni un públic tan buit i, a més, les persones d’una mateixa unitat familiar podran seure juntes.
‘All that jazz’, de Bob Fosse
El coreògraf barceloní és conegut per agafar pel·lícules dels anys 70, 80 i 90 i fer-les servir de referent en els seus espectacles. Afirma que van ser la seva inspiració per dedicar-se a la dansa i que li interessa analitzar aquests referents col·lectius.
“Crec que aquesta manera de fer apropa la dansa a un públic però no ho faig per això. Penso que el deure de tot artista és estar en contacte amb els seus desitjos interiors i analitzar el context exterior en què es troba per mirar com encaixen.”
‘All that jazz’, que aquí es va traduir com a ‘Comença l’espectacle’, és una pel·lícula de Bob Fosse del 1979 que parla de Joe Gideon, un coreògraf addicte a la feina, les drogues i el sexe que flirteja amb la mort fins que aquesta li acaba arribant i s’acomiada d’ella cantant i ballant. Pere Faura s’ha inspirat en el film i altres coreografies de Bob Fosse per fer un espectacle que segueix l’estructura d’un rèquiem, però en forma de cabaret, amb ploma i purpurina. Un espectacle gamberro, com li agrada a Faura, en què anirà revelant per què vol dir adeu per sempre a la dansa.
Per fer-ho, el també ballarí barreja text, cançons, dansa i projeccions de vídeo en una coreografia per a 10 intèrprets (de totes les edats) i dos músics en directe, Pere Jou i Aurora Bauzà, i també té la col·laboració de Pere Arquillué. Tot plegat per reflexionar sobre la inviabilitat de la dansa i la bellesa de la mort, que tracta de manera dolça i autoparòdica.
Cultura i pandèmia
La pandèmia ha fet que Pere Faura es replantegi com ha de ser aquest ‘Rèquiem nocturn’ i si finalment diu adeu a la dansa o no, però també ha generat reflexions profundes en l’artista sobre quina ha de ser la relació de la cultura i la dansa amb la societat.
“Crec que la pandèmia ens ha ensenyat que hem de sortir dels teatres i oferir la nostra dansa en altres àmbits en els quals pot ser molt útil. Penso que si haguessin deixat entrar la cultura en els hospitals potser hi hagués hagut menys morts.”
