‘Jules et Jim’ és la tercer llargmetratge del director francès, després de ‘Les quatre cents coups’ (1959)’ i ‘Tirez sur le pianiste’ (1960). És una de les cintes més destacades de la Nouvelle Vague i s’inspira en la novel·la homònima de l’escriptor francès Henri-Pierre Roché, que descriu el triangle amorós entre ell i el seu amic, el també escriptor Franz Hessel, i la dona d’aquest, Helen Grund.

El crític de cinema Luis Aller destaca de la vida de Truffaut que va desertar de l’exèrcit i, per tant, va passar per la presó, va fundar un videoclub i va escriure sobre cine a la revista ‘Cahiers du cinéma’. Jean-Luc Godard, amic i competidor fílmic, considerava Truffaut com el millor historiador de l’art del segle XX. Per Aller Truffaut és considerat un dels directors més estimats, per la tendresa que desprenia i la seva passió pel cine.

Luis Aller: “El que va fer de Truffaut un ésser tan estimat és que va ensenyar cinema a tota una generació i gairebé ell sol va canviar la història del cine.”

‘Jules et Jim’

La novel·la, autobiogràfica que se situa abans i després de la Primera Guerra Mundial, la va trobar François Truffaut als anys 50, en una llibreria de segona mà de París. Més tard, també va conèixer personalment Henri-Pierre Roché, qui va donar el vistiplau a Truffaut per adaptar l’obra al cinema. La interpretació magistral de Jeanne Moreau i la banda sonora de Georges Delerue, la qual va ser catalogada com una de les 10 millors bandes sonores per la revista anglesa ‘Time’, són dues raons més per considerar-la un dels clàssics del cine.

Anàlisi de la pel·lícula

Pel crític de cinema Luis Aller, ‘Jules et Jim’ és una obra mestra del cinema i conté l’essència de Truffaut en el cim de la seva carrera, en un univers lliure i vitalista que ret homenatge a l’amor, la passió i l’amistat. Aller fa una anàlisi exhaustiva dels recursos del llenguatge audiovisual que François Truffaut fa servir per explicar una història i captar les emocions a través dels “jump cut” o tall amb salt, una tècnica d’edició cinematogràfica.