Al llarg d’una dècada, i gràcies a cançons com ‘Ell no era un cowboy’ o ‘Rosó pel teu amor’, els Obeses van provocar l’entusiasme del públic més inquiet i l’estupor de la crítica més conservadora. I aquesta voluntat trencadora els va portar a mesclar el pop i el rock amb la sardana i l’havanera, a sumar esforços amb la Banda Municipal de Barcelona o, fins i tot, a reivindicar Verdaguer a ritme d’òpera rock. Amb l’audàcia i la capacitat d’arriscar com les seves principals banderes, abans del seu pas aquest dijous pel Cruïlla XXS seuen al sofà de l”Àrtic’, on hem de confessar que durant aquests tres mesos tancats a casa, ja començàvem a patir per la nostra pròpia obesitat.
El desconfinament musical d’Obeses
El concert d’Obeses al Cruïlla XXS suposa el retrobament de la formació amb el seu públic. La banda d’Arnau Tordera, Jaume Coll, Arnau Burdó i Maiol Montané es creix en els escenaris, en què a la seva música afegeixen una proposta escènica coherent amb la seva condició de banda d’òpera rock. El dijous dia 9 de juliol, Obeses actuarà al Poble Espanyol i refermarà la bona relació dels de Tona amb els seus fans.
Tradició i modernitat
L’ADN d’Obeses és una mescla reflexionada de la modernitat del pop rock d’arrel simfònica i la tradició de la música catalana. Amb cançons com ‘Rosó, pel teu amor’, espectacles com el dedicat a Jacint Verdaguer o concerts amb la Banda Municipal de Barcelona o la Cobla Berga Jove, demostren que els ponts que uneixen la música popular tradicional i l’actualitat són molt més forts del que semblen. I tot i això, els inicis de la banda es van veure caracteritzats per l’entusiasme d’una part del públic i la crítica, i l’oposició d’una altra.
“Els puristes sempre han estat al nostre costat, perquè nosaltres ens considerem hereus d’una tradició, la portem a la contemporaneïtat i la reexpressem amb els conceptes contemporanis. De vegades, qui ha estat més reticent a la nostra proposta és gent estrictament del nostre entorn més proper. Però sí que hem de dir que, en termes generals, se’ns entén més ara que llavors. Hi ha hagut una pedagogia que hem procurat fer pas a pas, sense cataclismes massa extrems i al final jo crec que estem contents amb la situació que ens envolta.”
Un esperit capaç de despertar reaccions ben oposades que s’ha mantingut al llarg de la seva carrera, on el caràcter i l’impremta dels Obeses s’ha convertit en una de les seves marques.
