El títol de l’últim disc de Nico Roig ‘Yo siempre sueño que sí’ és gairebé una declaració d’intencions. De fet el cantant confessa que sovint té malsons sobre tot el que pot sortir malament en un escenari, però li agrada forçar-se també a somiar en positiu:
Encara tinc els somnis aquells de sortir a l’escenari, la guitarra té una corda, no tens micro i tothom està esperant que cantis… i em feia gràcia el títol, és optimista ”
El nou àlbum arriba prop de quatre anys després del seu anterior treball, ‘Vol.71’. Es va publicar l’abril, en ple confinament, i segons explica Roig, el procés de creació ha estat llarg perquè ha requerit superar un estadi inicial de bloqueig creatiu que finalment ha tingut un resultat catàrtic. Els nou temes del disc conformen probablement l’univers més personal que l’artista havia mostrat fins ara. El punt de partida va ser la cançó que va escriure per a la banda sonora de ‘Suc de Síndria’, d’Irene Moray (Premi Goya 2020 al Millor Curtmetratge de Ficció), que li va donar la idea de submergir-se en ell mateix. D’aquí en van sortir lletres lleugeres i profundes, amb moments foscos i brillants, que passen de l’humor a la pell de gallina i que tan bon punt reflexionen sobre el futur de la humanitat (‘Una leve luz’) com s’endinsen en la pèrdua de la mare (‘Una forma d’Esperança’).
“Hi ha molta gent que plora molt en els concerts i sentint el disc també. Quan dius és honest fa molta ràbia però sí que hi ha alguna cosa real per a mi, que a mi em fa plorar”.
Un directe a prova de pandèmia
Tot i que no ha estat una cosa buscada, el format de directe que Nico Roig ha creat per a la gira de ‘Yo siempre sueño que sí’ sembla fet a mida per a la situació sanitària actual, ja que està pensat per a una audència petita, d’entre 50 i 100 persones que, independentment de la distància, comparteixen una experència sonora única a través d’uns auriculars. Es tracta d’un concert 3D amb so binaural, que és una tecnologia que s’aconsegueix amb un micròfon especial que permet crear un efecte sonor immersiu que fa que el públic se senti al centre de l’escenari envoltat de la veu del cantant i de Tarta Relena, que han col·laborat en un disc en què també hi ha aparicions de Dani Ferrer (Love of Lesbian) i Ricky Falkner.
“Ara mateix coincideix perfectament el què hi ha en aquest disc amb el format, estic molt content de com hem arribat fins aquí”
La nova posada en escena es va poder veure fa poques setmanes a l’Auditori de Barcelona, en un concert que encara es pot reviure des de casa mantenint l’experiència sonora d’aquell dia. Només cal posar-se uns auriculars i ser suscriptors de l’Auditori Digital, una plataforma a la carta en què es pot visionar l’actuació sencera que va ser enregistrada amb l’àudio binaural original. Tot seguit, us en deixem un petit fragment.
