La relació entre música simfònica i música moderna ve de lluny, però la Mireia Madroñero vol destacar vuit projectes actuals de tota mena d’estils i gèneres que incorporen orquestres.

Beth Gibbons & the Polish National Radio Symphony

Henryk Górecki: Symphony núm. 39, 2019

La Beth Gibbons és la cantant de Portishead, veu i personalitat tan reconeguda de la banda de Bristol, pionera del trip hop. Amb el grup ja havien treballat orquestracions del seu repertori però, aquí, per primera vegada acompanya una obra clàssica i polonesa, durant molts anys desconeguda i habitualment interpretada per sopranos operístiques. Es tracta, per tant, d’una obra singular, que van gravar conjuntament el 2014 però es publica ara, i que va comportar una gran preparació per part de la cantant, per la llengua, to i registre, tot aconseguint un resultat molt bonic i emotiu.

Los Planetas amb l’Orquestra Ciutat de Granada i el cor OCG

Una semana en el motor de un autobús, 2018

Los Planetas allarguen la gira dels 20 anys d’un dels àlbums més destacats de la seva discografia. Es tracta del disc ‘Una semana en el motor de un autobús’, que va publicar-se el 1998 i que es considera un dels discos cabdals del pop indie estatal. Una primera celebració a Barcelona va ser fa uns mesos amb quintet de corda i piano, però aquesta vegada la banda de Granada ofereix escoltar, de nou, les cançons/èxits d’aquest disc clàssic i mític amb un acompanyament de luxe: una orquestra completa i un cor. Aquesta actuació fantàstica es podrà gaudir en directe al Festival Jardins de Pedralbes.

The Gramophone Allstars Big Band

The Reel Influence, 2019

Ells més que orquestra s’anomenen big band, però quina gran big band. Celebració d’una dècada de vida i alhora d’un nou EP. The Gramophone Allstars Big Band, els grans adaptadors locals dels ritmes tropicals, del reggae, el jazz, el rock steady i el boogaloo, acaben de publicar l’EP ‘The Reel Influence’ que inclou algunes de les cançons referencials del projecte, en aquest cas quatre arranjaments de clàssics jamaicans. Aquest disc de 7” i d’edició limitada és molt especial perquè es va gravar també, com en les seves versions originals, amb tota la banda tocant alhora, amb cinta i tot mantenint el caliu i el groove que permeten les gravacions corals. Ho celebraran tot el 12 d’abril a la Sala Apolo.

An Orchestral Rendition of Dr. Dre: 2001

2001, 2019

També a la Sala Apolo, però el 14 de juny i amb influència negra, en aquest cas, però, en clau de hip-hop: és la interpretació orquestrada del disc 2001 de Dr. Dre. Una actuació que té una posada en escena inusual i força espectacular. En aquesta ocasió, a una orquestra anglesa s’hi sumaran rapers, cantants, DJ, per interpretar tots junts les cançons d’aquest disc clàssic de gangsta rap, que Dr. Dre va publicar el 1999. Un disc de molt èxit que va comptar amb nombroses col·laboracions de l’entorn del hip-hop, així com cordes, veus soul i l’estil reggae particular de Dr. Dre. Tot i que el raper i productor no participarà en aquest espectacle – perquè es tracta d’un homenatge amb interpretacions i versions del disc-, promet ser molt potent perquè uneix una orquestra tradicional amb la millor efervescència hip-hop actual.

Blind Guardian’s Twilight Orchestra

Legacy of the dark lands, 2019

La següent proposta també disposa d’una orquestra tradicional en la seva posada en escena. Però aquesta vegada tot acompanyant un estil diferent: el metal amb Blind Guardian. Per distant que sembli, també trobem tot sovint projectes de rock dur i heavy metal amb orquestracions. Els alemanys Blind Guardian són un bon exemple de bandes que incorporen arranjaments simfònics i ben èpics a les seves cançons, ja èpiques de mena perquè tracten històries vinculades a la literatura fantàstica o la ciència-ficció. Just el grup ha anunciat molt emocionat un nou disc que fa molts anys que preparen i que es publicarà al novembre. La interpretació anirà acompanyada d’una orquestra especial per l’ocasió, la Twilight Orchestra, i el disc es basa en una novel·la de ficció ubicada durant la guerra dels 30 anys.

The Cinematic Orchestra

To Believe, 2019

La següent proposta és de caire cinematogràfic, són The Cinematic Orchestra. L’orquestra cinemàtica feia 12 anys que no publicaven disc i ara retornen amb un nou treball. Són un dels grups britànics més respectats dels últims anys, tant pel seu material com pels seus directes, i aquest 2019 han publicat l’esperat àlbum ‘To believe’. Un disc que manté l’ànima i sonoritat característiques de la banda forjada en el jazz i l’experimentació, l’electrònica més elegant i l’orquestració transcendental. Aquí el presentaven en directe amb alguns dels col·laboradors que participen en aquest treball que qüestiona en què hem de creure en aquesta època de màxima convulsió social, política, econòmica i moral actual.

L’Orchestra Fireluche i Pau Riba

Gens convencional, sinó ben original i singular: són l’Orchestra Fireluche, una formació poc habitual perquè utilitzen instruments de joguina. L’Orchestra Fireluche, aquest conjunt de música instrumental de la Cellera de Ter, tan carismàtic i entranyable, són rellevants per les seves creacions musicals però també per l’arsenal d’instruments divertits i curiosos, d’aquí i d’arreu del món, que fan sonar. Estan a punt de publicar nou disc que, a banda del coixí sonor enginyós de pianets, trastos, bateries de pots i llaunes, serres, aquesta vegada hi sumen les lletres i la veu d’un company de luxe: en Pau Riba, amb qui ja havien gravat fa set anys la preciosa ‘Nina de Miraguano’.

Balkan Paradise Orchestra

K’ataka, 2018

Festa, alegria i ganes de ballar assegurades amb les Balkan Paradise Orchestra. Una formació sorprenent perquè l’elenc complet està format per dones. Aquestes 11 joves instrumentistes de vent i percussió són una veritable alenada al panorama actual d’orquestres i fanfàrries. Músiques excel·lents que, amb tota mena d’influències i registres, tenen un repertori inspirat, sobretot, en la tradició balcànica i ritmes de l’Europa de l’Est. Amb un primer disc publicat molt ben acollit per crítica i públic, no han parat de girar i triomfar arreu amb el seu directe empàtic i vitalista.