Fa més de 50 anys, que es diu aviat, els germans Fortuny van decidir fundar un grup de música que, amb el temps i les incorporacions d’una bona colla de músics, va passar a conèixer-se com la Companyia Elèctrica Dharma. La resta ja és història, i en concret història de la música catalana, perquè la Dharma fa temps que acompanya generacions de catalans que han corregut davant dels grisos, han viscut la transició, han celebrat els Jocs Olímpics i el canvi de mil·lenni, o que s’han manifestat per la independència. Ara, aquesta banda que sempre ha navegat entre el folklore i l’experimentació treu un disc reivindicant la llibertat i ho fa encenent una bona ‘Flamarada’. Però a nosaltres no ens preocupa que s’acabin cremant, perquè sabem que la Dharma, com tots els clàssics, són, i sempre seran, incombustibles.
Una nova etapa per a la Companyia
El 2013 va morir Josep Fortuny. Membre fundador i històric de la Companyia Elèctrica Dharma, era el principal lletrista de la banda i, amb la seva pèrdua, el fantasma de la dissolució va planar sobre un grup que es plantejava ja celebrar els 40 anys en actiu. Tot i això, i després d’una època d’aturada, la Dharma ha agafat forces i ha publicat aquest ‘Flamarada’, en què l’esperit del Josep hi continua present, però en què la formació obre una nova etapa per conformar el seu so de cara al segle XXI.
Una cançó amb Jordi Cuixart
Entre totes les cançons de ‘Flamarada’, algunes festives, d’altres més tristes, destaca ‘Resistir és vèncer’, una cançó amb lletra del Jordi Cuixart, escrita des de la presó, que canta la seva parella, la Txell Bonet. Amb ella, la Companyia Elèctrica Dharma recorda als polítics empresonats per la seva participació en el procés, i en reclama la llibertat immediata. Compromesos i sense cap mania a l’hora de reivindicar els seus ideals, la Dharma continua mantenint la mateixa actitud que fa 40 anys, la que l’ha convertit en un dels grups més populars de la música en català.
