Mostra Internacional de Films de Dones Filmin

La Mostra Internacional de Films de Dones se suma a altres festivals com el D’A o el Mecal i traslladen la seva programació a internet per la crisi del coronavirus. La primera part de la programació de la mostra, que havia de començar aquesta primavera, es podrà veure en línia entre l’1 i el 14 de juny, al web de Filmin. La programació de la 28a edició inclou una activitat dedicada a l’escriptora de literatura fantàstica Ursula K. Le Guin amb la participació d’Eulàlia Lledó, Helen Torres i Blanca Busquets, una convocatòria creativa adreçada a dones que vulguin filmar les utopies en un vídeo d’un minut, una selecció retrospectiva a la documentalista Marta Rodríguez, pionera en el registre i la defensa dels drets de la població rural i indígena a Colòmbia, i una selecció de setze films que configuren un recorregut panoràmic per la creació contemporània i que ofereixen manifestacions diverses de la dissidència femenina així com diferents formes de representar els subjectes col·lectius.

Retrospectiva a la pionera del documental llatinoamericà: Marta Rodríguez

Radicalment compromesa amb la denúncia de les violències i la transmissió dels relats de resistència indígena i camperola a Colòmbia, Marta Rodríguez és una veu destacada de l’anomenat Nou Cinema llatinoamericà. Aquesta retrospectiva, centrada en la primera etapa de la seva carrera (1966-1990), recupera per primera vegada a l’Estat espanyol les versions restaurades de dues obres cabdals: Chircales (1971) i Nuestra voz de tierra, memoria y futuro (1981), unes de les peces més rebels del cinema documental llatinoamericà de la segona meitat del segle XX.

Top 5 de llargmetratges documentals

‘Worlds of Ursula K Le Guin’

Arwen Curry, 2018

El documental explora la fascinant vida i el llegat d’Ursula K. Le Guin va començar a escriure ciència-ficció i fantasia, dos gèneres menystinguts per la crítica de l’època i concebuts com a masculins. Worlds of Ursula K. Le Guin és un viatge íntim per la vida de l’escriptora i dels seus mons, reals i fantàstics, que s’articula a través d’animacions fascinants i de reflexions de figures literàries com Margaret Atwood, Neil Gaiman, David Mitchell o Michael Chabon. Visionat gratuït entre les 19.00 h de l’1 de juny i les 19.00 h del 2 de juny.

‘Niña mamá’

Andrea Testa, 2019

‘Niña mamá’ està filmada –amb absoluta cura i respecte– en la intimitat de les consultes d’un hospital públic a Argentina. A partir de la veu de dones que transiten maternitats en la seva adolescència, travessades per diverses violències i per una extrema vulnerabilitat, el film aprofundeix en les vicissituds de la presa d’una decisió: continuar o no l’embaràs. ‘Niña mamá’ és fruit de l’encontre amb les històries de les vides d’aquestes dones, les tensions de les seves maternitats forçades i la por latent que provoquen els avortaments insegurs i clandestins. Del 3 al 7 de juny.

‘Queen Lear’

Pelin Esmer, 2019

A inicis de la dècada dels 2000, un grup de dones camperoles provinents de les muntanyes del sud de Turquia van formar un grup de teatre que després va ser protagonista del documental de la mateixa autora The Play (2005). En aquella experiència, les dones interpretaven les seves pròpies històries de vida al poble. Ara, quasi 20 anys després, el grup es reuneix de nou en un road trip que les portarà a interpretar el clàssic de Shakespeare King Lear als poblets més remots de les muntanyes turques, on fins i tot beure aigua és un repte. Del 8 al 14 de juny.

‘In the Name of Scheherazade or the First Beergarden in Teheran’

Narges Kalhor, 2019

Aquest film és un martell contra les normes narratives, un viatge surrealista per Les mil i una nits, un cabdell d’històries desconstruïdes, un exercici de punk decolonial. Narges Kalhor segueix a quatre personatges que s’han traslladat a Alemanya per fugir de la nefasta situació política dels seus països d’origen. Un jove gay siri que tem la deportació, una noia iraniana que somia construir un Beergarden a Teheran, una jove que intenta acabar la seva pel·lícula de final d’estudis amb els pèssims consells del seu professor i Scheherezade, que segueix narrant contes nit rere nit. De l’1 al 14 de juny.

‘The Cancer Journals Revisited’

Lana Lin, 2018

La realitzadora Lana Lin va ser diagnosticada de càncer de mama el 2010. Aquesta experiència vital la porta a recuperar el manifest Els diaris del càncer que Audre Lorde va publicar el 1981. El film revisita el clàssic literari a través de la relectura que fan, a càmera, de vint-i-set escriptores, activistes, sanitàries i pacients, tot construint una dramatització col·lectiva entre el comentari crític, la oració i la reflexió poètica al voltant de la salut, la precarietat i la malaltia.

 

Top 5 de curtmetratges

‘Playback. Ensayo de una despedida’

Agustina Comedi, 2019

Lluny de la capital argentina, a Córdoba, el final de la dictadura augura una primavera que durarà molt poc temps. La Depi és la única supervivent d’un grup d’amics i amigues, travestis i transformistes que a finals dels 80 començaven a morir, una rera l’altra, de sida. En una ciutat catòlica i de província, el Grupo Kalas va convertir els playbacks i els vestits improvisats en la seva arma i la seva trinxera. Avui, aquestes imatges d’un arxiu únic i inèdit són una carta de comiat i un manifest a l’amistat. Del 3 al 7 de juny.

‘Xulia’

Lur Olaizola, 2019

El 1985, quan Xulia estava ingressada en un centre de desintoxicació, un fet va marcar la seva vida. Anys més tard va escriure Futuro imperfecto, un exercici de memòria convertit en llibre. Què queda en peu de tot allò? Com es poden recórrer els rastres del passat? Xulia és un viatge que s’endinsa en la memòria de tota una generació. De l’1 al 14 de juny.

‘Terroir’

Dawn Westlake, 2019

La paraula francesa “terroir” s’empra en diferents llengües i cultures per descriure les característiques de la terra i el clima que confereixen caràcter a un vi. Podríem transferir aquest mot als humans i a les circumstàncies culturals que fan que una persona sigui d’una o altra manera. El fet és que tota persona prové d’un ventre de dona i, malgrat això, és estranya la cultura que superi el masclisme o l’androcentrisme. Amb aquest còmic musical, la directora es demana: “per què pervertim el recipient de la vida fins a la seva pròpia negació?”. De l’1 al 14 de juny.

‘Laatash’

Elena Molina, 2019

Les dones saharauis s’enfronten cada dia a la set (laatash) de l’hamada, a la maledicció del desert. Des de fa més de quaranta anys són elles les que cuiden que cada gota d’aigua es reparteixi d’acord amb les necessitats de cada família. El curtmetratge mostra la determinació, l’organització i la paciència amb què diverses dones s’encarreguen de distribuir l’aigua al desert mentre esperen calmar una altra set: la de llibertat. De l’1 al 14 de juny.

‘Hitting my Head on the World’

Anna Vasof, 2019

La barrera de la llengua desconeguda és un dels reptes principals quan viatgem. La gesticulació i els moviments del cos poden ajudar a satisfer el desig de comunicació o poden comportar malentesos. Anna Vasof viatja per diverses ciutats del món, empra el seu cos com a instrument i el seu cap com a timbal: Anna Vasof es passeja pel món donant-se cops al cap, transformant les ciutats en caixes de ressonància i intervenint en el paisatge sonor de manera irònica i contundent. De l’1 al 14 de juny.

Llargmetratges infantils

‘Les vides de Marona’

Anca Damian, 2019

Aquesta és la història d’una gosseta que recorda els diferents amos que ha tingut al llarg de la seva vida i als quals ha estimat incondicionalment, omplint d’innocència i de llum totes les llars on ha viscut. Filla d’un dog argentí orgullós i racista i d’una gossa borda molt bonica, Marona és la darrera d’una ventrada de Nou, que és el “no-nom” que li posa la propietària de la seva mare en néixer. Poc després la separen de la resta de la seva família. Així comença la seva vida de gos.

‘Binti’

Frederike Migom, 2019

La Binti té dotze anys. Va néixer al Congo, però viu a Bèlgica amb el seu pare Jovial des de molt petita. Tot i que no tenen papers, la Binti vol viure una vida normal i somia amb convertir-se en una famosa youtuber com la seva ídol Tatiana. L’Elias, d’onze anys, viu sol amb la seva mare Christine des del divorci del seu pare, que es va establir al Brasil per fer una nova vida. Quan la policia entra a casa de la Binti i ha de fugir, la nena es refugia a la cabanya de l’arbre de l’Elias i poc després idea la solució perfecta per a tots els seus problemes: si pot assegurar que el seu pare i la mare d’Elias es casin, podran quedar-se a Bèlgica. Binti s’uneix al Club de Suport dels Okapi d’Elias i, mentre prepara un gran esdeveniment de recaptació de fons, organitza en secret un pla perquè la Christine s’enamori d’en Jovial.