El 20 de febrer és el Dia Internacional del Gat i ho celebrem revisant llibres amb presència felina, i, és que els gats, són els reis dels vídeos de YouTube, però també tenen una presència destacada a la història de la literatura. Amb el David Guzman repassem set títols destacats de literatura felina.
1
‘El gran libro de los gatos’
Blackie Books, 2019
L’editor confessa la fascinació pels gats i explica que per cada autor que ha escrit sobre gossos, n’hi ha 10 que ho han fet sobre gats. El llibre conté més de 40 peces entre relats, fragments de novel·la, poemes, assajos, cançons… Històries de Kipling, Roald Dahl, Saki, el conte fundacional d’Edgar Allan Poe (‘El gat negre’), la gata del Casalot de Dickens, poemes de Wilde, de Lorca o una història de Marcovaldo (el personatge de Calvino) que, de tant en tant, perseguia gats.
2
‘Catwings’
Ursula K. Le Guin, 1988. Ed. Flamboyant
Un volum que inclou les quatre històries (amb les il·lustracions originals) sobre els gatets de la senyora Tabby que neixen amb ales i això els permet escapar de l’entorn urbà degradat on viuen (i acaben en una granja amb uns nois fantàstics, en la primera de les històries). No hi ha element fantàstic més enllà de les ales, són històries realistes que parlen de l’empatia, de la relació amb el proïsme, dels riscos i els problemes de ser diferent. Gran traducció de Maria Cabrera.
3
‘Història de l’art en 21 gats’
Nia Gould, D. Vowles i J. Norbury, 2019. Ed. Mediterrània
Un volum deliciós que recorre, des de l’antiguitat fins al present, els moviments artístics més importants explicats i encarnats en la figura dels gats. Des de l’Egipte (on eren venerats), art bizantí, Renaixement (‘El gat de la perla’), impressionisme, el fauvisme, art-déco, avantguardes, pop-art…
4
‘El libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeya’
T. S. Eliot, 1939. Ed. Nórdica
‘Old possum’s book of practical Cats’ (edició fantàstica amb traducció de Juan Bonilla i els dibuixos de tot un Edward Gorey). Els poemes que Eliot enviava als seus fillols, protagonitzats per gats de tota mena: Macavity, Mistoffelees, la terrible batalla amb els pequinesos, el vell Deuteronomi o ‘The song of the Jellicles’, un dels números més estimats del musical. Edició bilingüe per gaudir també de la rima i del vers enjogassat d’Eliot i dels gats més famosos de Broadway, que van ser portats també al cinema el 2019 en una adaptació de Tom Hopper.
5
‘Els gats que han vingut a prendre el te’
Marcel Riera (selecció), 2017. Ed. Viena
Un recull de poemes de tots els temps i tradicions a càrrec de Marcel Riera i amb el subtítol “Poemes que porten cua”. Verlaine, Pessoa, Baudellaire, Rilke, Neruda, Elizabeth Bishop… sorprèn la varietat temàtica i estilística i sobretot la devoció pels gats des de tots els punts de vista (sovint per explicar coses dels humans). Exemple: poema d’Ennio Flaiano.
6
‘El gat que va parlar sense voler’
Claude Roy, 2017. Ed. Viena
El gatet Gaspard (de família noble) que un dia es menja una herba del jardí i descobreix que no únicament pot parlar sinó que pot fer-ho en vers. Inicialment se sent estrany i rebutjat per ser diferents, però la família on viu l’acull i el cuida en la seva raresa i el gat xerraire acabarà sent un heroi accidental en alguna aventura inesperada.
7
‘Alícia al país de les meravelles’
Lewis Carroll, 1865. Ed. Empúries
Juntament amb el te del barreter boig i companyia, la trobada amb el gat de Cheshire és un dels moments més celebrats de la primera part de l’Alícia. “Em podries dir quin camí he d’agafar des d’aquí?”. I el gat: “Això depèn d’on vulguis arribar”. Jocs de lògica i de llenguatge permanents.
8
‘Soy un gato’
Natsume Sōseki, 1905. Ed. Impedimenta
“Soc un gat però encara no tinc nom”. Així comença una història vista des dels ulls d’un gat molt especial: el gat d’un professor expert en cal·ligrafia i haikus i la fauna humana que l’envolta. Crítica intel·ligent al Japó de principis de segle (i al costum d’importar modes occidentals) des d’una veu deliberadament mordaç i majestàtica.
