La companyia teatral La Calòrica estrena ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ al Teatre Nacional de Catalunya, amb totes les entrades exhaurides. Rebem a l”Àrtic’ la Júlia Truyol, l’Aitor Galisteo-Rocher i el Marc Rius, intèrprets “calòrics”.
Tota la “merda” de La Calòrica
Fa un temps, La Calòrica va llogar un local d’assaig a l’Hospitalet amb la intenció de treballar tots els seus espectacles. Paral·lelament, estaven començant a pensar un text sobre el canvi climàtic i gaudien de l’èxit de la reposició de ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’, al Teatre Lliure. La vida els somreia.
I, de sobte, el vàter va començar a vessar, la tassa del lavabo del local es va obstruir i van haver de trucar als lampistes. Així començava un drama personal que implicaria obres, reunions amb els veïns, tensions, riscos estructurals de l’edifici i molta, molta merda… amb perdó.
Tot plegat és el punt de partida de ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’, un espectacle que transita entre l’autoficció de la lluita de la companyia per resoldre el seu problema, i la representació d’un congrés de negacionistes del canvi climàtic. La metàfora del bloc de pisos on els veïns obvien un risc estructural amb una visió a curt termini ens esperona a reflexionar sobre la gestió que estem fent en un moment en què el canvi climàtic es veu més present que mai.
“La tesi de l’espectacle és que cal salvar el planeta”
Júlia Truyol
Amb aquest espectacle, La Calòrica debuta al Teatre Nacional de Catalunya i ho fa acompanyats de l’actriu Mónica López. Amb una carrera d’11 anys a sobre, els “calòrics” sembla que han trencat el tap generacional amb què s’han hagut de barallar tot aquest temps, que els negava l’accés als grans teatres. Benvinguts siguin.
Malgrat ens puguin considerar una companyia pessimista, nosaltres creiem que som bastant optimistes. Ara bé, jo tinc la sensació que estem en un moment delicat. Per la cultura, ja no parlo de coses més grans, per la cultura és un moment delicat i moment de canvis. Estan passant coses i estan sortint coses que han de trencar antigues estructures per tornar a crear de noves. I això és el punt optimista a què podem aspirar ara mateix.
Marc Rius
Ara crec que estem trencant el tap generacional, el de baix, però fins ara n’estàvem fent un. Això també ens preocupa molt, perquè hem tardat 11 anys en arribar a produccions públiques i grans teatres… La gent que comença ara què en tardarà, 34?
Júlia Truyol
Humor, frescor i talent
Amb grans dosis de sentit de l’humor, frescor i talent, ara fa 11 anys un grup de joves va formar una companyia amb un nom que posaria els pèls de punta a “realfooders” i dietistes: La Calòrica. Formada per exalumnes de l’Institut del Teatre, la companyia s’ha fet popular tot examinant la ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’, reflexionant ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’, caçant i alimentant ‘Els ocells’ o venent un curiós producte anomenat ‘Fairfly’.
I amb aquestes idees sovint esbojarrades però sempre plenes de matisos i mala bava, els calòrics han reflexionat sobre les misèries de la societat en què vivim, han aconseguit premis com el Butaca, el Max, o el Premi de la Crítica, i han sumat una legió cada cop més gran de fans entusiastes. I ara planten una tassa de vàter al TNC per explicar-nos ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’. I, per això, avui els hem convidat a l”Àrtic’, on ens agrada poder parlar de tots els temes, per més incòmodes o escatològics que siguin.
