Mónica López va néixer a les illes Canàries i va venir a estudiar interpretació, i va ser a casa nostra on, entre bastidors del teatre, va conèixer Lluïsa Castell, una barcelonina que també tenia el somni de ser actriu i, com ella, s’havia llicenciat a l’Institut del Teatre. I tot i que les seves carreres no sempre han coincidit, les dues poden dir que s’han fet un lloc en una professió difícil. I ho han fet passant una mala època ‘A la ciutat’, acusant ‘L’enemic del poble’ o ballant la ‘Dansa d’agost’ ―en el cas de López― o defensant-se de ‘L’agressor’, menjant una llesca de ‘Pa negre’ o formant un ‘Consell familiar’, en el cas de Castell. Ara les dues, que ja havien coincidit, per exemple, a ‘Krum’ sota direcció de Carme Portaceli, descobreixen que tot aquest temps, a més d’amigues, també han estat ‘Germanes’. I nosaltres aprofitem per portar-les a l”Àrtic’, on ens emocionen els retrobaments familiars.
Dues germanes en un hotel
A ‘Germanes’, la Genevieve (Mónica López) és una mediadora internacional que passa una nit en un hotel d’Ottawa. Ben aviat constata que la seva habitació és “intel·ligent”, i que se li pot adreçar en qualsevol llengua excepte en el seu francès natal. Aquest fet, que podria ser una simple anècdota, es converteix en el desencadenant d’una crisi personal que la durà a destruir l’habitació i a esmunyir-se sota el llit. La Layla (Lluïsa Castell) és una perit d’assegurances d’origen libanès que inspecciones les destrosses a l’habitació de la Genevieve, mentre s’enfronta amb els seus propis problemes, que inclouen un pare paranoic que es pensa que continua vivint al Líban. Juntes, en aquest racó del Canadà, les dues dones es faran preguntes i constataran que, igual que tantes altres dones, en el fons són germanes.
Dues actrius en un moment crític
Mónica López i Lluïsa Castell acaben d’assolir la cinquantena, una edat en què es tendeix a invisibilitzar definitivament les actrius. I ho han fet amb dos personatges de la seva edat, que viuen crisis vitals que poden ressonar de fons, i amb la veu de l’experiència de dues llargues carreres. El text de Wajdi Mouawad demostra, si calia, que es poden construir personatges femenins sòlids a qualsevol edat, i més si tenen dues intèrprets com les que protagonitzen aquest espectacle al Tantarantana.
