L’escriptora Monika Zgustova és una txeca de naixement que va canviar el fred de la seva Praga natal pels aires més càlids del Mediterrani. I nosaltres li estem molt agraïts per haver-ho fet, perquè en la seva migració es va endur també tota la tradició literària del seu país, que ens ha presentat, per exemple, amb les seves traduccions. Amb ella, hem llegit en català i castellà a Vaclav Havel o a Milan Kundera, i a represaliats de l’estalinisme com Isaac Babel o Marina Tsvetaieva. I precisament a l’altre costat del teló ha retratat, com a novel·lista, la vida de dones anònimes com unes preses del Gulag o una aristòcrata anomenada Sylva, i d’altres de més conegudes com la mateixa filla de Stalin. Ara, ens convida a guardar-nos ‘Un revòlver per sortir de nit’ amb Vera Nabokov, i nosaltres l’hem convidat a l”Àrtic’, on ens agrada molt sortir de nit però, això sí, sempre amb so de pau.
El matrimoni de Véra i Vladimir Nabokov
Monika Zgustova ha retratat a ‘Un revòlver per sortir de nit’ el matrimoni que van formar l’escriptor Vladimir Nabokov i la seva dona, la Véra, un personatge a l’ombra que va ser clau a la carrera del seu marit. Véra Nabokov, que duia sempre una pistola a la bossa, va ser correctora, traductora, assistent, mànager i impulsora dels llibres de Nabokov, des d”Ada o l’ardor’ fins a ‘Lolita’. Zgustova, però, relata també les infidelitats que l’escriptor va tenir amb altres dones, i la reacció de Véra amb totes elles. A mig camí de la ficció i de l’assaig, el nou llibre de l’escriptora txeca ens mostra facetes de la vida d’aquesta parella poc conegudes.
L’Europa de Monika Zgustova
La carrera de Monika Zgustova és un compendi de la història de l’Europa del segle XX i, sobretot, de la que va viure sota el jou de la Unió Soviètica. El seu retrat de dones que van haver de viure el Gulag, l’ocupació russa o senzillament el pes d’un cognom com el de Stalin s’ha convertit en una forma de militància feminista. Zgustova no vol que les seves veus, ficcionades o reals, es perdin en la història, i per això ens permet conèixer, des de l’altre cantó del continent, com va ser la vida darrera del teló d’acer. Una vida que Zgustova va conèixer de jove i que no hauríem d’oblidar mai.
