L’escriptor i guionista Jair Domínguez publica el seu vuitè llibre, ‘Estructures profundes’, en què descriu una societat distòpica que, segons diu, no és tan lluny com ens creiem de la nostra societat capitalista actual. Una crítica mordaç d’un sistema que, segons creu l’humorista, ens portarà a la fi del món.
‘Estructures profundes’
L’últim llibre de Jair Domínguez ens endinsa en una societat podrida, una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials i unes estructures profundes que ningú no acaba d’entendre. El llibre segueix la vida d’en Jordi, que té una feina precària com a fumigador. El producte que fa servir segurament es tòxic, però ningú no ho sap ben bé i tampoc no se sap ben bé què fumiga. Domínguez assegura que “Volia parlar de les feines precàries i horribles que tots hem tingut.”
El capitalisme és l’enemic a combatre. És el que ens ha portat fins aquí i ens portarà a l’apocalipsi
El protagonista va vivint com pot, igual que els seus companys de feina, totalment desmotivats i abocats a una vida absurda. Però potser pot canviar la seva sort. O no?
Crítica al capitalisme
La novel·la descriu un univers que sembla extrem, però potser no ho és tant. Un món apocalíptic que potser no és tan lluny com pensem. Segons l’autor, la societat distòpica que descriu “és més a prop del que pensem. Només hem de mirar el telenotícies per saber que anem pel pedregar. El llibre és una crítica al capitalisme, com són el 80 % dels llibres que s’han escrit. Feines absurdes, una contaminació brutal, un moment en què la gent es planteja si portar fills al món per por que visquin en aquest planeta… El capitalisme és l’enemic a combatre. És el que ens ha portat fins aquí i ens portarà a l’apocalipsi”.
La ciutat descrita és Barcelona: “Té molta part de Barcelona, molta part d’altres ciutats, també, però en general és la Barcelona que vaig viure jo als 80 i 90 aquí, quan vaig créixer o vaig venir a estudiar-hi. Després les zones que m’inquieten de Barcelona, les coses postnuclears de Barcelona, el Poblenou dels 80, la Zona Franca… Tot això és com jo m’imagino la fi del món”
La ciutat descrita és Barcelona: “Té molta part de Barcelona, molta part d’altres ciutats, també, però en general és la Barcelona que vaig viure jo als 80 i 90 aquí, quan vaig créixer o vaig venir a estudiar-hi. Després les zones que m’inquieten de Barcelona, les coses postnuclears de Barcelona, el Poblenou dels 80, la Zona Franca… Tot això és com jo m’imagino la fi del món”.
El límit de l’humor i la provocació no ha d’existir…Sembla que aviat serà il·legal riure’s de segons qui
Un personatge polèmic
Jair Domínguez sempre s’ha caracteritzat per ser un personatge provocador i polèmic. Un dels episodis més sonats va ser un capítol del programa de TV3 ‘Bestiari il·lustrat‘, en el qual disparava un tret fictici a personatges com el rei Joan Carles, Fèlix Millet o Salvador Sostres. Però aquest és només un exemple. Últimament, hi ha hagut diverses polèmiques arran de comentaris masclistes que ha fet al programa ‘Bricoheroes‘ de TV3, que fa l’humorista Peyu. Per l’humorista “Sempre m’ha agradat la figura del provocador… La gent està adormida i necessita un cop d’atenció. El límit de l’humor i la provocació no ha d’existir. Són paraules. Sembla que aviat serà il·legal riure’s de segons qui “
L’autor d”Estructures profundes’ creu que el límit de l’humor no ha d’existir, ja que no és cap agressió física ni res il·legal. Però, afegeix, “sembla que serà il·legal riure’s de segons qui. Que hi hagi gent que per cantar estigui vivint en altres països és una cosa que pensàvem que no arribaria i no li donem la importància que té. Jo cada cop que veig al Valtònyc a la televisió penso: Què fot, aquest tio a Brussel·les. No ho hauríem de permetre i ens hauríem d’estar mobilitzant, però està tothom molt alienat, estem adormits”.
