L’origen del gelat
El gelat és un producte amb un origen poc clar que es remunta a segles enrere. Una de les teories més extenses és que l’origen es troba en les begudes fredes refredades amb gel o neu que prenien a les corts dels nobles de l’antiga Babilònia. Els esclaus recorrien milers de quilòmetres per arribar a les muntanyes on extreien la neu i el glaç. Alexandre el Gran, per exemple, era molt aficionat a aquestes begudes fredes i gelades i feia portar copes plenes de trossos de fruita i neu durant la seva campanya a l’Índia. La reina Cleòpatra també en feia servir als convidats. I se sap que Neró tenia un pou de glaç a palau, on aconseguia conservar neu que li arribava a l’hivern de les muntanyes per fer gelats o sorbets a l’estiu, però aquest recurs ja l’havien descobert els perses segles enrere.
També trobem a Pèrsia l’any 400 aC unes postres gelades fetes amb aigua de roses i cabell d’àngel, un plat semblant al sorbet de gelat que era com un tipus de púding. Se servia només per a la reialesa durant l’estiu. Els perses dominaven la tècnica d’emmagatzematge del gel amb unes estructures subterrànies.
Les primeres gelateries
Es considera que la primera gelateria, tal com les coneixem actualment, la va obrir l’italià Francesco Procopio dei Coltelli a París l’any 1686, durant el regnat de Lluís XIV. Es diu que el rei va anar a felicitar-lo en persona pels seus primers gelats, que van ser els de vainilla, de xocolata i de crema de llet.
Devem als italians el perfeccionament d’aquest producte estiuenc. Sobretot en els segles XIX i XX, molts artesans venecians que pertanyien al gremi del metall van inventar diferents aparells per obtenir les barreges de gustos i les textures que han arribat als nostres dies. Però van ser els americans, a principis del segle XX, els que van aconseguir industrialitzar-ne la producció. Ells també es van inventar els cucurutxos, les oblees i tots els nous formats que van popularitzar definitivament el gelat.
Les primeres gelateries de Barcelona
Les gelateries més populars, tal com les coneixem avui en dia, a Barcelona, i a tot Catalunya, van ser cosa de valencians. De xixonencs, concretament. És un model de negoci que té més d’un segle i que, actualment, amb prou feines ha canviat. Els xixonencs van arribar aquí per descobrir-nos l’orxata de xufla i els torrons, les especialitats amb què dividien el seu negoci durant l’any. D’aquí als gelats, hi va haver un pas. De fet, són productes que conviuen bé. Les dues orxateries gelateries més antigues de Barcelona tenen aquest origen. Són La Valenciana, a l’Eixample (1910), i El Tío Che, al Poblenou (1912).
Una de les gelateries més habituals que trobes tot passejant per la ciutat és la Jijonenca. Enguany celebra el 50è aniversari llançant al mercat nous productes i receptes gelateres. Elaboren els gelats artesanalment i han evolucionat amb gammes com la light.
Gelats artesans: com distingir-los
Una pista per distingir els gelats artesans pot ser la quantitat de varietats que ofereixen. Si hi ha gaires gustos, en principi no és habitual que sigui artesans perquè no hi ha temps material per fer-ne tants, almenys, això diuen alguns dels que sí que en fan.
Com en tantes altres menges, la matèria primera marca la qualitat. I això, òbviament, es nota en el sabor. Pel que fa a valor nutricional, els gelats artesans tenen menys presència de greixos. Com menys greixos, menys aguanta el gelat, però més bo és. Són gelats més refrescants i que enfarfeguen menys.
