L’actor Gonzalo Cunill és tot un personatge que ha viatjat a la recerca d’autor per mig món. Nascut a l’Argentina, va viure a Austràlia abans d’instal·lar-se a Madrid, on va treballar amb el també argentí Rodrigo García. Més tard se’n va anar a Bèlgica, on va participar en espectacles de Jan Lauwers, i de tornada va venir a viure a Barcelona. A casa nostra ha fet televisió, cinema i, últimament, molt teatre amb l’Àlex Rigola recordant clàssics com Txékhov o Passolini. Ara torna a confabular amb Rodrigo García per escriure una ‘Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo’. I per això nosaltres l’hem convidat a l”Àrtic’, on el més paranormal de tot és que, amb una carrera com la seva, encara no s’hagués assegut al nostre sofà.
Una carrera amb Rodrigo García
El nom de Gonzalo Cunill s’associa des de fa anys al del dramaturg -també argentí- Rodrigo García. El seu teatre poc convencional té en el nostre convidat i en Juan Loriente els seus dos actors fetitxes, amb qui ha treballat fins al punt de compartir una manera d’entendre les arts escèniques. A ‘Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo’, Rodrigo García ens presenta dos membres d’una lògia independentista argentina que investiguen fenomens paranormals. Amb aquest punt de partida, el dramaturg argentí critica amb sarcasme conceptes tan arrelats com el capitalisme i la societat de consum.
La societat amb Àlex Rigola
El 2017, Gonzalo Cunill va protagonitzar ‘Who is me. Pasolini’, un espectacle d’Àlex Rigola sobre la figura de l’artista Pier Paolo Pasolini. Amb aquest treball va néixer una associació amb el director català que els va dur a repetir, l’any següent, a ‘Vania’. Amb Rigola, Gonzalo Cunill hi té una relació d’afinitat cap a un teatre experimental que trenca amb les convencions que ha marcat la manera d’entendre la tasca de l’actor argentí.
