L’actriu barcelonina Rosa Maria Sardà ha mort aquest dijous, 11 de juny, com a conseqüència d’un càncer a l’edat de 78 anys. L”Àrtic’ va anar a trobar Rosa Maria Sardà coincidint amb l’estrena de ‘La reina de España’, de Fernando Trueba, i vam parlar amb ella de la seva carrera, que abasta més de 40 anys de treball ininterromput, des del Teatre Lliure fins al millor cinema espanyol. Durant aquest temps, l’actriu ha treballat amb professionals amb qui ha desenvolupat una gran amistat, com Ventura Pons, Josep Maria Benet i Jornet o el propi Trueba:
“He tingut amics que han esdevingut germans i germans que han esdevingut amics. Això depèn de quin sentit tens tu de la família. Si ets de la caseta i l’hortet, només és família aquell cunyat que ningú no pot veure o la sogra. Aquí no. Aquí tenim una família àmplia.”
Al llarg de l’entrevista, quan li vam preguntar pel futur de les dones creadores, Sardà va deixar clar que no tenia gaire confiança ni en elles ni en ningú:
“Un país que no té ni un Ministeri de Cultura, que ens fa pagar més tributs que ningú per deixar-nos existir i respirar i que som com aquella gent que no té ni dret a opinar políticament… No sé quin futur pot tenir ningú en aquest país en aquest moment.”
Rosa Maria Sardà va reconèixer que no tenia una idea clara sobre si mateixa i va mostrar la seva preocupació sobre el comportament de l’ésser humà:
“Ens passem la major part de la vida sense saber com ens veuen els altres. Jo no em veig mai d’esquena o de tres quarts. No sé com soc, depèn de cada circumstància. Jo crec que soc una persona que està estupefacte davant del comportament de l’ésser humà al llarg del temps. Estic estupefacte. No m’esperava tanta crueltat, tanta insolidaritat, tant de terror i tanta maldat.”
Malgrat tot el pessimisme que irradiaven les seves paraules, mai no va deixar de mostrar una actitud lluitadora i reivindicativa. Un bon exemple n’és la botifarra (censurada per TVE) que li va dedicar als polítics quan va recollir el Premi MAX d’Honor l’any 2015.
“Saps de què s’aprèn més en aquesta vida? Del que no s’ha de fer. La vida és un aprenentatge i quan has après el que és ja dius: ‘¿Ah, era esto? Pues vaya birria…'”
