El crític i cineasta Luis Aller destaca la figura de John Cassavetes com el director més destacat del l’Escola de Nova York o New American Cinema Group. Un grup de cineastes com Maya Deren, Shirley Clarke, Lionel Rogosin, Robert Frank, Adolfas Mekas, Gregory Markopoulos, Stan Brakhage, Andy Warhol o Jonas Mekas. Directors que definien el cine que es feia al seu país, els EUA, com a “moralment caduc, superficial i avorrit” i entre els quals Cassavetes va ser el màxim exponent.
“És el cineasta favorit de tots els que detesten el cinema de Hollywood.”
John Cassavetes (1929-1989)
Va néixer a Nova York i els seus pares eren d’origen grec. La seva obra és una crònica sentimental de les emocions en què juguen un paper vital els actors i les actrius, gràcies al respecte i la llibertat que donava Cassavetes al seu treball. Bona part d’aquesta llibertat descansa en la seva formació d’actor a l’American Academy of Dramatic Arts. La seva carrera d’actor destaca per la memorable interpretació a ‘Els dotze del patíbul ‘(1967), de Robert Aldrich, per la qual va ser candidat a l’Oscar al millor actor de repartiment.
A la seva filmografia iniciada amb ‘Ombres’ (1961), trobem títols com ‘Too late blues’ (1962), ‘Husbands’ (1970), ‘Una dona ofuscada’ (1974), ‘L’assassinat d’un corredor d’apostes xinès’ (1976), ‘Nit d’estrena’ (1977), ‘Glòria’ (1980), ‘Love streams’ (1984) i ‘Un gran embolic’ (1986).
‘Faces’
El crític i cineasta Luis Aller destaca que ‘Faces’ no s’assembla a res del que s’havia fet amb anterioritat. Una pel·lícula sense antídot, sincera, emocional i amb inventiva.
“És, sens dubte, un dels més grans films estatunidencs de la segona meitat del s. XX.”
L’especial sensibilitat de Cassavetes per mostrar la desintegració d’un matrimoni modern va situar la cinta a tres candidatures a l’Oscar en les categories de millor guió original, millor actor de repartiment i millor actriu de repartiment. El film relata la història del Richard (John Marley), un home de negocis casat que té una aventura amb la Jeannie (Gena Rowlands) i demana el divorci a la seva dona Maria (Lynn Carlin), la qual també tindrà una aventura.
Anàlisi de la pel·lícula
Luis Aller fa una anàlisi exhaustiva dels recursos del llenguatge audiovisual que John Cassavetes fa servir per explicar una història que va sorgir de la ràbia que el director sentia cap a la societat marcada per adults obsessionats a seguir la moda. Destaca el recurs del primeríssim primer pla per captar les emocions i el fet de deixar improvisar als actors, amb silencis que ho diuen tot. El muntatge de ‘Faces’ va tardar tres anys.
