La seva mort evidencia que amb 40 anys de carrera, Josep Maria Benet i Jornet va fer mèrits per convertir-se en l’autor més conegut de la Catalunya del segle XX. Nascut el 20 de juny del 1940 a Barcelona, fill d’una parella del barri de Sant Antoni, es va formar com a dramaturg a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany i Fabià Puigserver.
Allà va bastir la seva veu com a escriptor, influït per autors com Àngel Guimerà o Harold Pinter. Autor precoç, amb només 23 anys va escriure ‘Una vella coneguda olor’, el seu debut en el teatre català. Era el naixement d’un autor prolífic, amb gairebé una trentena d’obres, entre les quals ‘Revolta de bruixes’, ‘Testament’ o ‘L’habitació del nen’, uns quants llibres, i els guions de sèries de televisió tan mítiques com ‘Poble Nou’, ‘Nissaga de poder’, o ‘El cor de la ciutat’.
Un dramaturg per a la Catalunya moderna
El Papitu, que és com el coneixien els seus amics, es va caracteritzar per retratar les inquietuds i les transformacions de la societat catalana, des de les acaballes del franquisme i la Transició, fins als Jocs Olímpics i l’entrada en el segle XXI, però també per explorar el cantó més íntim de l’home postmodern i urbà. Tot plegat el va portar a guanyar alguns dels premis més rellevants del panorama cultural i escènic: la Creu de Sant Jordi, el Nacional de Literatura Catalana de teatre o el Max d’Honor, entre d’altres. El 23 de juliol del 2014, va passar per l”Àrtic’ per explicar-nos amb tot luxe de detalls com va ser la infància d’aquell petit Papitu que vivia a la ronda de Sant Antoni, numero 12, 3r 2a de Barcelona, i que va retratar al llibre de memòries ‘La catàstrofe de ser un nen’.
Benet i Jornet: “No soc un nen. Soc un poca-solta i un animal que sempre fa gamberrades.”
L’homenatge a Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet, el dramaturg que va fixar les seves històries a l’imaginari de diverses generacions d’espectadors, tant teatrals com televisius, vivia retirat des de feia un temps per culpa de l’Alzheimer. Tot i això, els homenatges a la seva figura es van anar repetint. Un dels més recents és el que li ha brindat el Teatre Nacional de Catalunya, que ha obert un Espai Josep M. Benet i Jornet en què hi podem llegir texts del dramaturg, així com d’altres sobre la seva figura signats per Xavier Albertí, Sergi Belbel, Marta Buchaca o Toni Casares. És també al TNC on, ara fa un any i mig, s’hi va celebrar la figura d’el Papitu amb motiu de la publicació de les seves obres completes per part de l’editorial Arola. Un acte on va ser present l”Àrtic’, i que hem volgut recuperar en aquest sis d’abril en què, en plena quarantena, ens hem assabentat de la seva mort a causa del coronavirus. Una ocasió per repassar la vida i la carrera d’un dels grans dramaturgs catalans de la democràcia.
