Les actrius Emma Vilarasau i Nausicaa Bonnín han començat la temporada enfadades i barallades entre elles. El motiu el teniu al Teatre Goya, a l’espectacle ‘Eva contra Eva’, que ens venen a presentar a l”Àrtic’.
Un duel de joventut contra experiència
Emma Vilarasau és l’Eva, una gran dama de l’escenari estimada per públic i crítica que es disposa a assajar un monòleg sobre la decadència d’una actriu. Nausicaa Bonnín és l’Eva, una jove aspirant que reclama que els intèrprets habituals del teatre, que porten allà tota la vida, deixin lloc als que pugen. Com en un joc de miralls, les dues Eves es trobaran i s’enfrontaran darrere dels escenaris i també a sobre. Però quin sentit té que dues actrius es barallin?
A ‘Eva contra Eva’, el dramaturg Pau Miró agafa un clàssic cinematogràfic com el ‘Tot sobre Eva’, de Joseph L. Mankiewicz, del 1950, i el fa servir de punt de partida per parlar de la professió d’actriu i les seves precarietats, de la injustícia d’una producció teatral que t’invisibilitza a partir dels 50, dels taps generacionals i de a qui beneficia que dues intèrprets, en lloc d’aliar-se i fer sororitat, competeixin per un paper.
“Hi ha dones de seixanta i més que comencen un projecte de vida. Hi ha dones de 60 i més que tenen més sexe que mai. Vull dir que… la dona de 60 no s’ha quedat casa i ha dit bé… aquí… No. Ha dit: ‘Ja he criat els fills i ara vaig a començar. Saps? Vull dir, és molt diferent. Els teatres estan plens de dones d’una certa edat, les biblioteques, els gimnasos… Vull dir, estan revolucionades!’. Llavors crec que el cinema i les sèries també s’han de fer un reflexe d’això”
Emma Vilarasau
“Som una generació que ens vam quedar estancats, que no s’ha pogut triomfar, però que tampoc… que no hem pogut fer res. Llavors hi ha un gran problema de… d’això, que som una generació que està costant molt, o que ha costat molt, que surti a la llum. I hi ha un punt en què jo em vaig sentir com… culpable no és la paraula… però de dir: ‘I jo he d’explicar això, que jo soc de les poques de la meva generació qeu he tingut la sort de treballar?'”
Nausicaa Bonnín
La producció, estrenada el 2020 al Temporada Alta de Girona amb direcció de Sílvia Munt, es va poder veure a Madrid amb Ana Belén i Milena Smit, i ara torna als teatres catalans amb les dues actrius originals i amb Àlex Casanovas, Andreu Benito i Míriam Alamany.
La força d’Emma Vilarasau i l’elegància de Nausicaa Bonnín
Amb tota la força d’una Bette Davis i l’elegància d’una Anne Baxter, tant l’Emma Vilarasau com la Nausicaa Bonnín han demostrat que hi ha talent més enllà de Hollywood i Broadway. A casa nostra, sense anar més lluny. Separades per un parell de generacions però unides per l’amor als escenaris, totes dues s’hi van posar de ben joves. Però mentre una es formava a l’Institut del Teatre, primer, i després al Lliure al costat de Fabià Puigserver o Lluís Pasqual, l’altra duia la professió a l’ADN heretat dels seus pares: el Herman Bonnín i la Sabine Dufrenoy.
Amb el temps, l’Emma va formar part d’una ‘Nissaga de Poder’ d’èxit catòdic, va fer el seu ‘Agost’ particular tot celebrant més d’una ‘Victòria’ teatral i va tenir temps per obrir-se en canal amb una ‘Medea’, on es va deixar les entranyes, abans de fer-se amiga d’una cabra molt particular.
La Nausicaa, en canvi, ens va mostrar el cantó més íntim d”El cor de la ciutat’, en va tenir prou amb ‘Tres dies amb la família’ per triomfar al cinema i no ha tingut cap mania a l’hora de baixar a ‘La fossa’ per embrutar-se en cos i ànima. I ara, totes dues protagonitzen allò que es presenta habitualment com tot un duel interpretatiu al Teatre Goya, i per això avui seuen al nostre sofà, on per part nostra, farem tot el possible perquè la sang no arribi al riu en el primer programa de la temporada.
