Acabem temporada amb un repàs una mica especial de sèries que van tenir un mal final, d’aquells que fins i tot ens fan oblidar el bon recorregut d’una sèrie. Mirarem de vigilar amb els espòilers, però en tot cas es tracta de conclusions en què hi ha unanimitat per dir que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Les millors sèries de la temporada

1. ‘How I met your mother’


Carter Bays i Craig Thomas

Fox / Netflix, 2005-2014

Aquesta sèrie comença amb un pare explicant als seus fills la història de com va conèixer la seva mare. Fins aquí el títol és molt coherent amb la història. El problema és que durant el trajecte, tot i tenir temporades molt divertides, va perdre molt el nord amb alguns personatges, perquè els va voler canviar sense excusa i, a més, el final, quan en teoria passa el que promet el títol, la trama fa un gir que arriba a semblar una presa de pèl. Encara recordo que, quan es va estrenar l’episodi final, l’endemà els seus responsables es van haver de justificar de tants odis que va despertar.

2. ‘Dallas’


David Jacobs

CBS / Lorimar, 1978-1991

Els responsables d’aquesta sèrie sabien com crear clímaxs que ens mantinguessin en tensió, van pràcticament inventar el concepte modern de “cliffhanger” televisiu. Però per al final de la sèrie van preferir una solució narrativa molt menys lluïda: J. R., que dubta si treure’s la vida, rep la visita d’una mena d’àngel que li ensenya com seria el món si ell no existís. Una idea que afavoria alguns moments divertits, però es corresponia més aviat poc amb el to i el transcurs d’aquesta sèrie. No revelarem com acabava aquest viatge astral, però sí que hem de dir que com a mínim tornava a tocar de peus a terra.

3. ‘V’


Kenneth Johnson

Warner, 1984-1985

Malgrat la seva gran popularitat, ‘V’ va ser cancel·lada abans que els seus responsables poguessin donar-li un veritable final, i la cosa no podia acabar pitjor: amb els seus protagonistes pendents de saber si la nena de les estrelles sobrevivia o no a l’explosió d’una nau, i incapaços de saber si la guerra amb els llangardaixos es resolia al seu favor. El més irònic és que al seu “remake” li va passar exactament el mateix, i es va cancel·lar a la segona temporada amb final que era qualsevol cosa menys feliç.

4. ‘Alf’


Tom Patchett i Paul Fusco

NBC, 1986-1990

La caiguda d’audiència va motivar una trama per acomiadar el personatge, que consistia a fer-lo marxar del nostre planeta per poder ajudar el seu. Però aquest final, clarament deutor del d”ET’, tenia un dramatisme molt poc coherent amb el to de comèdia de la resta de la sèrie, fins al punt que deixava un molt mal gust de boca. Al cap d’un temps, els seus responsables ho van voler arreglar amb un telefilm que recuperava el personatge, però van fer tard, perquè ningú ja no lamentava l’absència d’Alf a les graelles.

5. ‘Sex and the city’


Darren Star

HBO, 1996-2004

No és que la sèrie amb Sarah Jessica Parker tingui un mal final, és que en té molts i encara en tindrà un altre. Primer van venir les pel·lícules, que pràcticament es carregaven el final de la sèrie de tan dolentes, en particular la segona, després va venir una mena de preqüela dedicada a l’adolescència de Carrie i ara se sap que el repartiment tornarà per a una minisèrie que explicarà la vida actual dels personatges. Bé, tornaran totes menys Kim Cattral, que no vol tornar a compartir espai amb Sarah Jessica Parker. Aquest final sí que no el vam veure a venir!

6. ‘Dexter’


James Manos Jr

Showtime, 2006-2021

‘Dexter’ va tenir unes primeres temporades molt lluïdes, amb unes trames molt addictives i una gran construcció de personatge: un psicòpata que es dedica a matar psicòpates. Però la cosa va anar de baixada, i les dues darreres temporades van ser la crònica de com carregar-se un bon protagonista i convertir-lo en una cosa que no és. I mira que el seu actor principal, Michael C. Hall, sempre va fer una gran feina. Ara sembla que volen esmenar-ho amb un retorn de Dexter del que esperem, com a mínim, una recuperació de la seva essència.

7. ‘Lost’


J.J. Abrams, J. Lieber i D. Lindelof

ABC / Disney, 2004-2010

Cap final ha dividit tant l’audiència com el d’aquesta sèrie que va canviar per sempre més la manera de mirar televisió. Jo en soc molt defensor, però ja que parlem de finals pèssims, hem volgut fer un homenatge a les nombroses espectadores i espectadors que es van sentir estafats amb una conclusió molt arriscada que fins i tot es prestava a confusió sobre el veritable destí dels personatges. En tot cas, quan una sèrie inspira tants debats tants anys després d’estrenar-se, és que alguna cosa ha fet realment bé!