‘Superman: hijo rojo’
Mark Millar i diversos dibuixants. ECC Ediciones, 2013
El nostre protagonista és Superman, i el que planteja aquest nou clàssic és un escenari apassionant: què passaria si la nau de Superman hagués trigat una mica més a aterrar i hagués caigut a la Unió Soviètica de Stalin? El creador d’aquesta realitat alternativa és Mark Millar que el 2003 va publicar aquesta història dividida en tres parts i publicada actualment per ECC en castellà. La idea d’un Superman comunista és molt potent i permet al guionista barrejar els recursos clàssics dels còmics de Superman amb reflexions polítiques molt interessants. Millar planteja què passaria si el Superman bondadós que tots coneixem s’hagués criat en la cultura d’una utopia comunista, amb Stalin com a principal padrí. La Guerra Freda amb els Estats Units es fa més tensa, mentre que Superman a poc a poc va intervenint en la vida dels humans a escala internacional per convertir el món en la utopia comunista que ha après des de petit. El còmic té moments de crítica cap al comunisme, però també cap al capitalisme dels americans, representat en aquest cas per Lex Luthor. És una obra rodona, una reflexió sobre els diferents models socials i polítics de dos mons totalment oposats: comunisme i capitalisme.
‘Quai d’Orsay’
Cristophe Blain i Abel Lanzac. Norma, 2014
‘Quai d’Orsay’ és una sàtira política acarnissada i àcida que ens mostra l’esbojarrat funcionament del Ministeri d’Assumptes Exteriors francès. Es tracta de dos volums que ha publicat Norma en format integral i per separat. El dibuixant Christophe Blain va col·laborar amb Abel Lanzac, el pseudònim d’un antic conseller del ministre Dominique de Villepin per fer aquesta crònica dels budells de la política internacional francesa. Les trames es basen en les experiències personals de Lanzac al Ministeri i a l’obra adquireixen un punt esquizoide i humorístic. Es tracta d’una sàtira política escrita des de la bogeria amb un humor gairebé surrealista, però té l’afegit que ha estat escrita per algú que va viure des de dins el funcionament del Ministeri. La lectura és per a tota mena de públic i a més és un engranatge molt fluid, gràcies al dibuix caricaturesc i dinàmic de Cristophe Blain.
‘Los puentes de Moscú’
Alfonso Zapico. Astiberri, 2018
El còmic ens ofereix a través de les perspectives del seus protagonistes, reflexions interessants sobre dues cares del conflicte d’Euskadi. El dibuixant Alfonso Zapico va ser convocat per Eduardo Madina, el que va ser polític del POSE i víctima d’un atemptat d’ETA, per donar testimoni d’una conversa que anava a tenir amb algú altre per a la revista ‘Jot down’. Madina tenia una cita amb el músic i activista basc Fermin Muguruza, conegut per ser líder de Kortatu o Negu Gorriak, i pel seu pensament radical pro-Euskadi. L’entrevista es va allargar fins a tres hores, que van donar per a a molt i que Zapico ha resumit amb una gran pols narratiu i fluïdesa. Els dos protagonistes demostren que la paraula i el diàleg són les armes més poderoses per debatre i confrontar posicions. El còmic fa una retrospectiva del conflicte basc i repassa els anys de més violència amb dos personatges que ho van viure tot des de trinxeres oposades. ‘Los puentes de Moscú’ és un extraordinari còmic polític, però també humà, i la demostració del molt que s’ha avançat a l’estat espanyol en un assumpte tan complex com el basc. Repassa, també, la història recent del País Basc a través de la biografia dels dos personatges, que acaben trobant molts punts en comú.
‘Sally Heathcote. Sufragista’
Bryan i Mary Talbot i K. Charlesworth. La Cúpula, 2015
S’acaben de complir 100 anys de la llei que permetia a les dones votar. Va ser una lluita que les sufragistes van dur a terme durant molt de temps i que a les dones britàniques els va costar molt cara aconseguir-la. El còmic ‘Sally Heathcote. Sufragista‘, de Bryan i Mary Talbot i K. Charlesworth, ens mostra una vessant de la política vergonyosa a través del testimoni d’aquestes dones sufragistes que van tenir la valentia de plantar cara a un sistema heteropatriarcal repressor amb la dona i afrontar les conseqüències. El còmic mostra que les sufragistes eren empresonades, colpejades, assetjades sexualment i vexades. Algunes d’elles van arribar a suïcidar-se o morir per les seves accions. El còmic utilitza un personatge fictici, Sally Heathcote, una treballadora domèstica al servei d’Emmeline Pankhurst (pionera del moviment pel sufragi de la dona), per introduir-nos en la història real del moviment sufragista de principis de segle al Regne Unit. Els altres personatges i esdeveniments que envolten aquesta empleada de la llar són històrics, és a dir, van existir de veritat i van ser elements principals del moviment sufragista.
‘Presidente Trump. Dios perdone a América’
‘Presidente Puigdemont. En principio, sí’
‘Nuevo desorden mundial’
Pablo Ríos. Sapristi, 2016, 2017, 2018
Tres vinyetes de sàtira política que l’autor espanyol Pablo Ríos i l’editorial barcelonina Sapristi han publicat als darrers anys a temps real i en consonància amb l’estat polític del moment. Poc després de l’elecció de Trump, Sapristi i Ríos van publicar el còmic dedicat al primer dia del president americà: ‘Presidente Trump. Dios perdone a América’. Després de la polèmica del procés, van publicar ràpidament un còmic dedicat a Puigdemont, titulat ‘Presidente Puigdemont. En principio, sí’. I el darrer publicat, ‘Nuevo desorden mundial’, un còmic pel qual ha tingut més temps, que parla dels principals dirigents mundials: des de Merkel a Trump, passant per Putin. Ríos aposta per una posada d’escena minimalista i no desfigura en excés els polítics, de fet prefereix que quedin en ridícul per les seves pròpies paraules i declaracions, que Ríos utilitza per fabricar acudits de riure congelat, amb un humor sec, àcid i i molt punyent.
