L’escriptor barceloní Borja Bagunyà publica ‘Els angles morts’, la seva primera novel·la després de tres llibres de contes i un assaig, i torna a seure al sofà de l”Àrtic’.
Els angles morts de la nostra realitat
El Morella és un professor de la UB mediocre i desencantat que veu com el seu gran enemic rep una càtedra que a ell li neguen. La Sesé és una ginecòloga cansada de la seva feina que, un dia, ajuda a néixer un nadó deforme però perfectament saludable. L’Olof és l’ultranebot del Morella, fill d’un germà amb qui es porten a matar, que ve dels EUA a Barcelona a destapar les misèries de la cultura barcelonina.
Amb aquest triangle de personatges, Borja Bagunyà elabora una novel·la que es qüestiona les convencions del que anomenem normalitat, que carrega contra l’estat actual dels centres acadèmics i que ens presenta una colla de personatges que, per sobre o sota del que diuen, es mouen essencialment pels seus interessos i els seus vicis adquirits.
“Una imatge que a mi em fascinava és que el nostre ull, per poder veure, s’ha de comunicar amb el cervell. I, en el punt en què surt el nervi òptic, allà no hi veiem. Per tant, a l’ull mateix hi ha un punt que és cec, per necessitat.
Llavors m’interessava anar a veure aquest punt cec, aquests angles morts que hi ha en la mirada de tots aquests personatges. Veure com veuen, com veuen el món o com es veuen a si mateixos o com veuen els altres, com el Morella veu la Sesé, com el metge veu l’humanista, però després ensenyar també què és el que queda fora de la seva visió, què és el que se’ls escapa o el que no volen veure”
Borja Bagunyà
Amb una prosa juganera però no sempre fàcil, en què s’alternen fragments llargs plens de parèntesis, acotacions i notes al peu amb d’altres d’escriptura més lleugera, Bagunyà escriu una novel·la ambiciosa i completa, en què es fan palesos el talent i els coneixements literaris d’aquest barceloní, que sovint es val del sarcasme per mostrar l’arrel cínica de la nostra societat.
“Hi ha una resistència al cinisme. És a dir, jo crec que una de les dificultats de la nostra era és justament trobar maneres de combatre el cinisme, perquè el cinisme gairebé és imperant i per inèrcia hi acabes caient. ‘Tot està malament, jo estic per sobre de tot, no crec en res…’.
Ens queixem de tot, no ens agrada res. D’acord, i no dic que no hi hagi una lucidesa en certes formes de cinisme, però la màxima lucidesa del cinisme ha de ser combatre’s a si mateix”
Borja Bagunyà
Borja Bagunyà i la paraula escrita
El barceloní Borja Bagunyà podria haver estat metge o cineasta, però va decidir canviar el fonendoscopi pel processador de text, i la imatge per la paraula escrita. Llicenciat en Teoria de la Literatura i en Literatura Comparada per la UB, ben aviat va quedar clar que la seva era una de les veus més prometedores de les lletres catalanes.
I així, el Borja ha esbossat uns ‘Apunts per al retrat d’una ciutat’ escrits amb només 19 anys, ha fet de l’escriptura un acte de ‘Defensa pròpia’ i ha nodrit i cuidat 13 contes com si fossin ‘Plantes d’interior’. Fa tres anys, es va embarcar en una aventura per traçar els límits de la música trap amb Max Besora, i quasi no ho explica.
I ara, amb la seva estimada escola Bloom en plena eclosió, i sempre amb el cap en carn viva de tant pensar, publica la seva primera novel·la, en què ha intentat no perdre ni un moment de vista ‘Els angles morts’. És l’excusa perfecta per convidar-lo a seure al nostre sofà, on sempre ens agrada mirar la literatura (i la vida) des de tots els angles.
