El doctor Ignasi Barraquer va construir la seva clínica, el seu gran somni, al número 314 del carrer de Muntaner. Però en realitat, tot va començar a la ronda de Sant Pere, 3, a tocar de la plaça de Catalunya, on Barraquer va crear la seva primera consulta oftalmològica. Ho va explicar l’any 2019 Genís Sinca, autor de ‘La vida secreta dels nostres metges’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘.
Els inicis amb vocació d’obra social
Des del principi, la clínica va tenir molt d’èxit, però la gran aportació de Barraquer va ser crear l’obra social. Va començar a assistir pacients que no es podien pagar una intervenció o una visita preventiva. Entre els pacients de pagament i els de l’obra social, la consulta es va quedar petita. D’aquí va sorgir la idea de crear una clínica privada pròpia a la zona alta de la ciutat.
La nova clínica
Barraquer va construir la seva clínica al capdamunt de Muntaner el 1941, una zona que en aquella època estava ocupada per vinyes, camps i algunes cases d’estiueig. Això és precisament el que buscava: pau i silenci. Quan ho va plantejar als seus coneguts, el van prendre per boig, perquè en aquella zona no hi havia res. Però ell ho tenia clar.
L’edifici també estava molt pensat. Calia que fos possible encabir-hi la prevenció, la intervenció quirúrgica i la recuperació dels malalts. A més, tenia un tractament especial amb la llum i unes formes arrodonides que el feien més amable i atractiu per als pacients.
Ignasi Barraquer va assolir fama per innovar en cirurgia refractària i, sobretot, en cirurgia de la cataracta. Va investigar força en aquesta matèria i es va inventar una mena de ventosa per extreure la cataracta i facilitar, d’aquesta manera, la intervenció i la recuperació del pacient.
Un geni excèntric
Genís Sinca, autor de ‘La vida secreta dels nostres metges’, va descobrir en la seva investigació sobre Barraquer que aquest era fill de cosins. Això explica que els seus dos cognoms siguin iguals: Barraquer i Barraquer. Sinca també destaca la genialitat i l’excentricitat de Barraquer. Recorda que dins la clínica hi van arribar a tenir un zoològic i que cada dia dinaven amb un orangutan, en Joco, a qui consideraven un més de la família.
L’altra gran passió de Barraquer era la velocitat. Es va aficionar als cotxes d’una manera malaltissa, segons Sinca. Fruit d’aquesta passió, va tenir un gran nombre d’accidents, de tal manera que els malalts patien perquè el dia de la seva intervenció, el doctor no hagués patit cap accident.
El 13 de maig del 1965, el dia de la mort de Barraquer, la vorera de davant la clínica es va omplir de de flors dipositades pels pacients agraïts de forma espontània.
