El barri de la Trinitat Vella, als límits de la ciutat, va ser el lloc triat per les autoritats per ajusticiar els malfactors. Ho va explicar Xavier Cazeneuve, historiador de Barchinova.cat, el març del 2018.
Quatre forques, més una (la quinta)
A Barcelona hi havia hagut, al llarg de la història, diverses forques en diversos emplaçaments. Però la ciutat tenia quatre forques estables: al pla de la Boqueria, a Sant Antoni, a la Creu Coberta i al pla de Palau, abans anomenat pla de les Forques. Aquestes forques marcaven els límits jurisdiccionals de la ciutat. Es diu, però, que hi havia una cinquena forca, situada a prop del turó de Finestrelles, a pocs metres del nus actual de la Trinitat. Com que estava tan lluny del centre de la ciutat de l’època, la gent va associar aquesta quinta forca amb un lloc molt llunyà, i d’aquí, la dita. De fet, la quinta forca estava situada al límit de la ciutat, com les altres, en aquest cas, a la via d’entrada que connectava el Vallès amb Barcelona. I el turó de Finestrelles era un punt elevat des d’on es podia veure la forca de lluny.
La funció de les forques
Que la forca fos visible no era intranscendent. De fet, una de les funcions de les forques era l’advertiment. El missatge era clar: qui anava a la ciutat amb males intencions, li esperava la forca. Una altra funció, com s’ha dit, era jurisdiccional: es marcava la fita d’entrada al territori del municipi barceloní. Finalment, la forca era el sistema habitual per ajusticiar els condemnats a mort. Els reus morien ofegats, penjats d’una corda lligada al coll sostenida a la forca. Les execucions de la forca eren públiques i ho van ser fins a mitjans del segle XIX. S’hi ajuntaven la morbositat, l’alliçonament, la justícia i l’ostentació de poder. A la forca, però, i per aquests motius, hi moria el poble baix. Els nobles morien decapitats a mans del botxí.
Les forques van durar a Barcelona fins a l’any 1832, quan es va substituir per llei, la pena de mort a la forca per la del garrot vil.
