La transformació anunciada dels terrenys de l’antiga fàbrica de Mercedes-Benz al Bon Pastor deixarà sense usos industrials la que va ser una de les plantes més destacades del districte de Sant Andreu, tant per la seva activitat com per la seva grandària (90.000 m²). De fet, aquesta zona de Barcelona s’ha caracteritzat per acollir gran part de l’activitat industrial durant la major part del segle XX: per exemple, la Fabra i Coats, la Pegaso-ENASA, La Maquinista Terrestre i Marítima, la Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius i altres petites indústries saboneres, tèxtils i de l’adob.

La instal·lació i l’expansió de les fàbriques van fer de Sant Andreu un districte purament industrial que va provocar l’arribada de persones vingudes d’arreu de Catalunya i de l’Estat per treballar-hi. Amb el pas dels anys s’han anat formant els diversos barris veïnals que conformen actualment el districte.

Sant Andreu, la fàbrica de Catalunya

A Barcelona, la zona de Sant Andreu va ser, juntament amb Sant Martí i Sants, la principal font industrial per al conjunt de Catalunya i també d’Espanya. “Si Catalunya ha estat la fàbrica d’Espanya, aquestes tres poblacions han estat la fàbrica de Catalunya“, assegura l’historiador Pau Vinyes i Roig, qui en una entrevista a betevé ha donat les claus dels motius que van dur les empreses a voler instal·lar les seves fàbriques a Sant Andreu.

Un dels principals atractius va ser el Rec Comtal, una canalització d’aigua que naixia d’una mina de Montcada i Reixach i que creuava el pla de Barcelona fins arribar al mar. Les indústries s’hi instal·laven a tocar per aprofitar la força hidràulica. A més, la zona de Sant Andreu era lliure d’edificacions, fet que permetia a les empreses aixecar fàbriques més enllà de les muralles de la ciutat.

El pes de la Fabra i Coats

Tal com explica l’historiador Pau Vinyes, la centenària Fabra i Coats va ser una de les fàbriques amb més pes industrial, la que va donar més feina. Des del 1903, hi treballaven sobretot dones, que fabricaven productes tèxtils que després anaven a parar a la botiga, sense cap intermediari per mig. Aquí, les treballadores van aconseguir moltes reivindicacions socials: una escola bressol, un economat i hores de descans els dissabtes, tot i que “no deixava de ser una empresa paternalista”, segons Vinyes. Amb el pas dels anys, el recinte fabril va anar desmantellant-se fins a convertir-se actualment en un espai veïnal i de creació artística.

Tot i això, en la majoria de fàbriques de Sant Andreu treballaven homes, sobretot en les plantes metal·lúrgiques. També a principis del segle XX va instal·lar-se a Sant Andreu La Maquinista Terrestre i Marítima, que abans havia estat a la Barceloneta. Als anys 70, a causa de la crisi econòmica, la planta va traslladar-se a Santa Perpètua de Mogoda i, en els terrenys, s’hi va construir un nou parc, un centre comercial i habitatges. En aquest cas, lamenta Pau Vinyes, va optar-se per no mantenir l’antiga estructura de la fàbrica.

La Pegaso: d’una fàbrica a una zona verda

Una altra fàbrica important no només pel seu caràcter industrial sinó també per ser un referent de la lluita obrera dels anys 60 i 70 va ser la Pegaso-ENASA, que finalment va traslladar-se a la Zona Franca. Els terrenys en desús van ser objecte de reivindicacions constants dels veïns, que van aconseguir que l’Ajuntament convertís tot l’espai en un gran parc amb zones verdes i amb una escola pública.

fàbrica pegaso sagrera

Els darrers anys també ha estat objecte de propostes veïnals els terrenys de l’antiga fàbrica Mercedes-Benz, al Bon Pastor. Fa 17 anys que estan en desús i ara els veïns confien que el nou projecte previst, amb pisos, comerços, oficines i equipaments, públics, doni un impuls econòmic i social al barri.