La desaparició d’Anna Permanyer va commocionar la societat barcelonina, que va seguir la investigació amb inquietud fins a la resolució del crim.

El 27 setembre del 2004, la psicòloga va anar a fer una gestió a l’edifici Atalaia de la Diagonal, i va desaparèixer. Al pis 18 tenia llogat un apartament a la Carme Badia. De seguida s’inicia una recerca per part de la família i la policia.

El 7 d’0ctubre, uns treballadors de l’abocador del Garraf, troben el cos, s’atura la recerca i comença una investigació criminal. La troballa d’un pèl al cadàver i els cordills amb què l’havien lligat, posen la policia sobre la pista de la llogatera Carme Badia i  Joan Sespligues. El mòbil era l’extorsió, la volien fer signar un contracte de venda.

Van condemnar la Carme Badia i  el Joan Sespligues a 24 anys de presó, i en el cas de la dona l’ombra de l’assassinat del seu marit en un càmping va planejar sempre sobre el seu cas. El periodista Santiago Tarín, que va seguir el judici, destaca la sang freda de Badia.

”Durant el procés s’escoltaven converses de la Carme Badia rient del que havia fet a la víctima.”