El tramvia es va reintroduir a Barcelona es va fer amb una prova pilot que va aixecar polseguera.
La prova, amb un comboi francès
El 1997, es va realitzar a la Diagonal una prova pilot de tramvia amb la construcció d’una línia entre Maria Cristina i L’Illa. Abans de la reintroducció, el darrer tramvia de la ciutat s’havia tancat l’any 1971 i la ciutadania tenia el record d’un servei antic i problemàtic. Amb la prova pilot es va voler ensenyar als barcelonins un tramvia modern com els que circulaven per Europa. Darrere de la prova hi havia TMB, la impulsora dels tramvies en aquell moment, juntament amb constructors o el mateix Ajuntament.
El tram triat com a primer trajecte de proves va ser l’avinguda Diagonal, entre Maria Cristina i Numància. Aquest espai ja tenia una història relacionada amb el tramvia, ja que l’any 1959 hi passava la línia original que només va funcionar fins al 1970, quan va ser suprimida per l’alcalde Porcioles.
El comboi que es va fer servir per a la prova pilot va ser cedit per la ciutat de Grenoble, a França. La prova va durar dos anys, amb alguna interrupció pel canvi de combois, el de Grenoble pel de Combino. Va consistir a fer circular un tramvia, de moment amb via única, entre Maria Cristina, on hi ha el metro, i Numància, un important nucli comercial. El tram de via de la prova ocupava un antic camí eqüestre, pensat per als cavalls que anaven del Círculo Eqüestre al Club de Polo. D’aquesta manera, el nou carril va servir per urbanitzar una zona marginal i no va eliminar cap carril de cotxe.
El preu del bitllet era realment econòmic. A més, els usuaris van poder comprovar que el nou tramvia era totalment silenciós, amb una gran capacitat d’acceleració i frenada, cosa que el feia molt segur, i que s’hi accedia a peu pla des de les plataformes de les estacions, còmode, per tant.
El projecte definitiu
Del 1997 al 2001, el projecte definitiu del tramvia va entrar en fase de discussió política entre institucions. L’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana intentaven convèncer la Generalitat de les bondats i la necessitat del projecte. La Generalitat el va acceptar el 1999.
Per al projecte definitiu calia desdoblar la via, ja que per al projecte pilot s’havia fet un únic carril. Aquest desdoblament s’havia de fer per la dreta, però l’alcalde del moment, Joan Clos, no hi estava d’acord i es va haver de refer el projecte deixant un carril per cotxes al lateral. Això va fer que no es pogués aprofitar el tram de via ja instal·lat per la prova. L’obra va durar tres anys, del 2001 al 2004.
Actualment, el Trambaix i el Trambesòs són un èxit d’usuaris. El projecte d’unió d’aquests dos trams ha estat motiu de grans discussions polítiques i l’obra està pactada per les diferents administracions implicades i amb la primera partida del pressupost aprovada.
Ho va explicar Ricard Riol, president de l’Associació per la Promoció del Transport Públic, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
