Al carrer del Paradís, 10, en ple barri Gòtic, hi ha el temple d’August de Barcino. Aquest gran temple de l’època romana del qual, avui, només queden quatre columnes, es podia veure des dels afores de la ciutat. Ho va explicar Margalida Capella, professora, el 2017.
Seu del Centre Excursionista
Avui, les restes del temple d’August són dins el local del Centre Excursionista de Catalunya, una entitat que va néixer a finals del segle XIX i que va créixer tant en nombre de socis com en nombre de seccions com l’espeleologia, la botànica i l’arquitectura. Així doncs a finals del segle XIX tota la intel·lectualitat catalanista de l’època en va formar part. Alguns dels socis rellevants van ser: Pompeu Fabra, Valentí Almirall, mossèn Cinto Verdaguer, Rubió i Lluch, Gaudí, i Puig i Cadafalch, entre d’altres.
Quatre columnes
Les columnes forma part d’un patrimoni gestionat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Inicialment, en aquest indret es van trobar tres de les columnes. L’altra estava exposada a la plaça del Rei i va ser traslladada en època moderna. Totes quatre, amb capitell corinti, estan muntades sobre un podi amb la resta de l’arquitrau. Originàriament, el temple d’August era hexàstil, és a dir, amb sis columnes a la banda del davant i 11 al costat.
Símbol del poder imperial
El temple d’August estava muntat a la part més alta de la colònia romana de Barcino, el Mont Tàber, un petit turó a 16,9 metres sobre el nivell del mar. Els romans no feien les seves cerimònies a l’interior dels temples, sinó al davant, a l’exterior. Però era important tenir grans temples, amb escalinates imponents, perquè els visitants que arribessin a la ciutat en veiessin de seguida la majestuositat, símbol de poder. En aquest cas, com que el temple estava dedicat a August, simbolitzava el poder imperial.
El fòrum, espai de poder
Avui, la plaça de Sant Jaume és un gran centre de poder, on es troben l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat. En època romana, aquest espai tenia una funció molt semblant ja que hi havia el fòrum, el lloc on es trobaven els edificis polítics, religiosos i judicials, i on es desenvolupava la vida social de l’època. Al fòrum s’encreuaven els dos carrers principals de la colònia, el cardo i el decomanus.
Al segle I d. C., Barcino era una ciutat petita, amb no més de 10 hectàrees i uns 2.000 habitants. Però gràcies al comerç i la situació geoestratègica de la zona, va agafar importància en detriment d’altres ciutats de la zona, com ara Tàrraco o Empúries. Ja al segle IV, malgrat ser una època convulsa per a l’imperi, Barcino es va fer poderosa gràcies al comerç i es va fortificar.
Actualment, les restes romanes de l’antiga Barcino es poden visitar a diferents espais de la ciutat gestionats pel MUHBA, com ara el museu o el Centre Cívic Pati Llimona.
