El Liceu va néixer amb un cos de dansa propi oferint espectacles memorables sota la direcció del coreògraf i ballarí Joan Magrinyà, qui va ser el ballarí més rellevant del ballet espanyol. Ho explicava Tomàs Manyosa, antic ballarí del cos de dansa del Liceu, en aquest capítol del ‘Va passar aquí‘.
Una companyia d’estrelles
El Gran Teatre del Liceu va tenir una companyia pròpia de ballet des del 1847 i fins el 1988. de fet, el dia de la inauguració del teatre, el 4 abril de 1847, es va ballar una dansa de tipus andalús titulada “Rondeña”, de Josep Jurch i amb coreografia de Joan Camprubí.
Al cos de ballarins i ballarines n’hi havia de catalans i d’estrangers. Entre els catalans, van destacar figures com la Pauleta Pàmies, la Teresina Boronat o la Roseta Mauri.
El mestre Magrinyà
El 1926 va debutar al Liceu el mestre Joan Magrinyà, que seria el ballarí més rellevant del ballet espanyol. Carmen Cavaller va ser solista del cos de dansa del Liceu. Hi va entrar el 1966, a les ordres del mestre Magrinyà, aleshores coreògraf titular.
El mestre Magrinyà era una persona molt culta i amb una creativitat esplèndida”
Cavallé recorda que el mestre Magrinyà es documentava molt abans de fer una coreografia. També recorda el tracte amable envers les ballarines, alhora que l’exigència. Diu que era un mestre esplèndid i gràcies a les seves classes, les ballarines sortien preparades per marxar fora, a qualsevol altre escenari del món. Recorda que se’n van anar a Trieste a ballar “El sombrero de tres picos”, i van tenir tant d’èxit que van haver de repetir la jota final.
Guillermina Coll va ser primera ballarina del cos de dansa del Liceu. Coll assegura que quan va marxar del Liceu ja ho sabia tot. Es va haver d’adaptar a les noves tècniques, però de nou, res. Va ser un creixement a partir del material de base de Magrinyà.
Del mestre Magrinyà ho he après tot”
El comiat de Magrinyà
El 1977 el mestre Magrinyà va acabar la seva carrera artística i es va jubilar. A partir d’aquell moment, va agafar la direcció del ballet del Liceu Asunción Aguadé, la seva ballarina estrella, i Fernando Lizundia. Es va reduir, però el nombre de ballarins. A partir del 1980, el Consorci del Liceu va considerar prescindible el cos de ball. El 1988 el cos de ball s’acabarà definitivament. Els antics ballarins han creat l’associació LiceXballet per conservar el record d’aquells moments de glòria.
