El primer festival de punk de Barcelona es va fer el 1977 al Poblenou, el mateix any que Sex Pistols van presentar a Anglaterra el mític ‘God save de queen’.

Un context llibertari

El desembre del 1977, es va fer a l’Aliança del Poblenou el primer festival de punk a la ciutat de Barcelona. El juliol del mateix any, s’havien celebrat les Jornades Llibertàries al Parc Güell; els partits polítics i els sindicats s’acabaven de legalitzar; es publicaven llibres i s’estrenaven pel·lícules prohibides durant el franquisme; i molts joves militaven en organitzacions llibertàries. En aquest context, el punk, un moviment radicalment contestatari, cridava poderosament l’atenció dels joves, que s’hi adherien amb entusiasme i, fins i tot, amb militància.

Trobar grups punks a l’escena local

David Castillo, periodista i assistent al primer festival de punk de Barcelona, tenia 17 anys en aquella època. Havia estat a l’organització de les Jornades Llibertàries com a membre de la CNT. Recorda que el concert el va organitzar el col·lectiu Cuc Sonat, liderat per Xavi Cot. L’escena punk era en aquella època a Londres, però Cot era optimista quant a trobar grups locals de punk per a aquell primer concert. Van aconseguir la presència de Ramoncín, una de les estrelles del moment. També, van enrolar-hi els grups Peligro, Mortimer, La Banda Trapera del Río, Marxa i Basura, aquests dos darrers, liderats pel músic Panotxa.

Castillo recorda l’impacte que els va causar La Banda Trapera del Río, amb Morfi Grei al capdavant. Cridaven l’atenció del públic aquelles coses que no s’havien fet abans sobre un escenari i que resultaven transgressores, com llançar tampons femenins tacats de pintura vermella. Més enllà, els records de Castillo es perden en el temps.

Barcelona, pionera del punk

El punk, segons Castillo, no era únicament una activitat musical. Era, sobretot, un moviment d’avantguarda. I no és casualitat, per a ell, que Barcelona, i especialment un barri amb tanta tradició anarquista com el Poblenou, tingués un festival punk gairebé en el mateix moment que el moviment naixia a Londres.

Anàvem a trencar, a descobrir. Amb el cor ple d’il·lusió i amb una actitud negativa, punk, de resposta, d’escopinada, de dir: ‘Això és una puta merda!’ ”
David Castillo, periodista i assistent al primer festival de punk de Barcelona