La formació com a ballarina de Pepita Sansalvador va començar al carrer de Sant Pau, al costat de la rambla del Raval. Allà hi havia l’escola de dansa de Pauleta Pàmies. El motiu de per què hi va anar, l’explica la mateixa Pepita Sansalvador: “Per un disgust amb la meva mare, vaig perdre la gana. El metge li va recomanar que em portés a un gimnàs. I com que ella no tenia temps de portar-m’hi, em va apuntar a una acadèmia de ball d’aquí al costat. I era l’escola de la mestra Pàmies. I així vaig ser ballarina“.
Ester Vendrell, ballarina i historiadora de la dansa, explica que la Pepita Sansalvador es va formar en dansa clàssica i va alternar grans teatres com el Liceu amb espais escènics més populars. Per Vendrell, haver conegut la Pepita l’ha ajudada “a donar vida als documents històrics, a fer parlar les imatges i a donar color a una història en blanc i negre“.
La carrera professional de Sansalvador
Des dels tres anys ja va començar a fer col·laboracions en òperes com per exemple ‘Aida’, del Liceu. El motiu és que la seva mare, Dolors Pla, era una actriu reconeguda. A més, afegeix Ester Vendrell, vivia al Raval i “estava envoltada de tots els oficis relacionats amb el món de l’espectacle, des de sastres, ballarins, maquilladors o agents teatrals”.
La seva gran peça de repertori era de ballet clàssic. Era ‘La mort del cigne’, de Saint-Saëns que, segons Vendrell, “ballava amb gran delicadesa“. Però Sansalvador no va aconseguir el seu gran somni, que era formar part d’una companyia professional d’un gran teatre.
“Enamorada del ball”
Per la historiadora Ester Vendrell, a Sansalvador l’hem de considerar una treballadora de la dansa. De fet, Pepita Sansalvador recorda emocionada: “Jo he ballat gairebé a tot Espanya, i sempre he treballat. He tingut moltes parelles amb ballarins molt bons i després vaig fer molta revista. I jo estava molt contenta, perquè m’hi trobava molt bé i m’estimaven molt els companys“. I conclou: “Sí, m’agradava molt ballar molt, molt. Ballar era la meva vida. Sí, estava enamorada del ball“.
