A l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans, al peu de Montjuïc, hi ha la pedrera romana d’on es va treure la pedra per construir la ciutat romana de Barcino. Carme Miró, responsable del Pla Barcino, ho explica.
Montjuïc, bressol de Barcelona
Montjuïc és el bressol de Barcelona. Ho és perquè a la zona del Morrot s’hi han trobat les restes humanes més antigues, pertanyents al paleolític. I també, perquè de Montjuïc ha sortit la pedra per construir la Barcelona de les diferents èpoques, des de la romana fins a la modernista. Fins i tot s’han trobat rodes de molí iberes fetes amb pedra de Montjuïc.
Desapareguda pels jocs
Montjuïc, a banda de Ciutat Vella, és el lloc de Barcelona on es troben més restes arqueològiques. S’hi ha trobat, perquè es buscava, un gran port d’època ibèrica. La gran sorpresa va ser trobar la pedrera romana, ja que les moltes pedreres conegudes de la muntanya pertanyien a èpoques posteriors. La troballa es va fer gràcies a les obres dels Jocs Olímpics, els anys anteriors al 1992. En aquell moment, va caldre prendre decisions i l’opció triada va ser escapçar la pedrera per fer-hi passar l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans. D’aquesta manera, la major part de la pedrera romana va desaparèixer el 1990.
La pedra de Barcino
La fundació de la pedrera romana és anterior a la creació de Barcino, datada el segle X aC. Octavi August no va triar un lloc deshabitat per situar la nova colònia romana, sinó que va triar un espai ocupat prèviament pels ibers i on ja hi havia força viles romanes, amb un territori estructurat. De la pedrera de Montjuïc van sortir els grans blocs per construir els nous edificis de Barcino, des del temple d’August fins a les cases particulars que s’han trobat i la gran muralla.
Els romans transportaven les roques de Montjuïc en barcasses fins a la ciutat. En aquella època, la línia de mar era més a prop de la pedrera i el riu Llobregat formava un estuari allà mateix. Això permetia un accés fàcil per aigua.
Es creu que la pedrera romana va funcionar fins al segle XV. La pedra que se n’extreia va servir, sobretot, per fer parets, però també per fer paviments, terres i escultures.
Pedra de qualitat
La pedra de Montjuïc es diu gres. És una pedra sorrenca, metamòrfica i molt dura. Això la fa ideal per a la construcció. La prova és que tots els edificis fets amb aquesta pedra s’han conservat força bé.
Les darreres explotacions de les pedreres de Montjuïc van acabar després de la Guerra Civil, fet que en demostra l’alta qualitat.
