L’any 1901 va obrir el Parc d’Atraccions del Tibidabo al cim de la muntanya amb el mateix nom. Les atraccions van ser una estratègia per atreure els barcelonins al cim de la muntanya. Actualment, el Parc d’Atraccions del Tibidabo és el parc operatiu més antic d’Espanya i el tercer d’Europa. Ho explica Ròmul Brotons, historiador i autor de ‘Parcs d’atraccions de Barcelona des de 1853 fins a l’actualitat’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí‘.

Urbanitzar la muntanya

El parc va ser una iniciativa del doctor Salvador Andreu, famós per les seves pastilles. A finals del segles XIX, Andreu va comprar dues grans finques que ocupaven pràcticament tota la muntanya amb la idea d’edificar unes urbanitzacions de luxe seguint el model anglès. Però només va funcionar la de la part baixa, la de l’avinguda del Tibidabo, més connectada amb la ciutat. Al cim de la muntanya es van edificar algunes cases, però no van tenir gaire èxit, malgrat que el 1901 s’havia construït un tramvia i un funicular per accedir-hi.

Atraccions per vendre cases

Per incentivar l’interès per les cases de la zona alta de la muntanya, Andreu hi va instal·lar una sèrie d’atraccions senzilles, com ara bàscules, projectors elèctrics o miralls deformants. En aquella època, ja triomfaven altres parcs d’atraccions a la ciutat, com el Saturno Park, el Turó Parc o el Casino de l’Arrabassada, i Andreu va pensar que l’aposta podria funcionar.

La Talaia, el trenet i l’avió!

La primera atracció del Parc del Tibidabo va ser el trenet Embruixabruixes. Després va arribar la Talaia. El 1913 s’hi va instal·lar el Museu de la Guerra, on es reproduïen trinxeres, canons i altres armes, que va funcionar fins al 1940. L’avió es va inaugurar el 1928, amb vistes a l’Exposició Internacional del 1929. Era una replica exacta de la primera aeronau que havia fet el vol Madrid-Barcelona el 1927. En aquella època, aquesta atracció era, per a la majoria, experimentar per primera vegada la sensació d’estar en un avió.

L’arribada de les grans atraccions

Després de la guerra, van arribar al parc les grans atraccions. La idea era fer un parc convencional, deixant enrere la personalitat pròpia, exemplificada en la sala dels autòmats. Va ser l’època de la muntanya russa, els platets voladors i de la resta de noves atraccions.