La idea de construir una avinguda que comuniqués l’Eixample amb el port ja era al projecte inicial de Cerdà, però no es va materialitzar fins a principis del s. XX. Es tractava d’unir la nova zona de residència de la burgesia barcelonina amb el lloc on tenien els negocis. Però l’obertura de la nova via també va servir per descongestionar una zona plena de carrerons de difícil control quan hi havia aldarulls i manifestacions i, de passada, per expulsar els habitants pobres del barri i enviar-los a zones més allunyades del centre.
La construcció
La via Laietana es va construir en tres fases. Entre 1908 i 1913, es va construir el tram del port a la plaça de l’Àngel. La segona fase va arribar fins a la plaça de Ramon Berenguer, i la tercera, fins a la plaça d’Urquinaona. La urbanització va ser lenta i a finals dels anys 30, la meitat dels solars encara eren edificables. De fet, la via Laietana no es va donar per acabada fins a l’any 1958.
Les obres les va pagar i finançar el Banc Hispano Colonial. Per aquest motiu, el primer edifici que es va construir va ser la seu d’aquest banc, avui convertida en l’Hotel Colonial. El disseny de la via es va inspirar en el corrent arquitectònic de moda en l’època, l’Escola de Chicago. Per aquest motiu, el carrer és més semblant a una via americana que no pas a una d’europea.
Amb la remodelació, van desaparèixer llocs emblemàtics, com el carrer de les Donzelles, el més estret de la ciutat; la plaça de l’Oli o el carrer de la Tapineria, on es comprava la roba per a les bodes. En definitiva, van desaparèixer 85 carrers, 2.200 cases, entre les quals molts palaus medievals, i van ser desplaçades unes 10.000 persones. No és casualitat que durant la Setmana Tràgica del 1909, moltes de les persones que van participar a les protestes fossin antics habitants del barri desaparegut.
L’obertura de la via Laietana estava projectada en el pla Cerdà des de 1859. Però no va ser fins a 1908 que es va poder aconseguir el finançament necessari per fer-la realitat. El banc Hispano Colonial hi va jugar un paper clau, ja que va signar un contracte de tresoreria amb l’Ajuntament l’octubre de 1907. Mesos després, el rei Alfons XIII va fer un primer cop de pic simbòlic que donava el tret de sortida als treballs.
El primer objectiu de la reforma era sanejar el casc antic de la ciutat. De fet, amb la via Laietana va arribar la llum al barri. També s’hi va instal·lar el clavegueram, l’enllumenat i el paviment. A més, ja es van perforar els túnels de la futura línia de metro, tot i que no va arribar fins 20 anys després.
