L’incendi que va cremar la sala de festes més famosa de Barcelona, amagava una fosca trama ordida des del govern espanyol. El desaparegut Josep M. Loperena, advocat del anarquistes acusats de l’atemptat, relatava aquells fets.
El dia de l’atemptat
El restaurant cabaret Scala era a la cantonada del carrer del Consell de Cent amb el passeig de Sant Joan. El 15 de gener del 1978 va ser destruït per un atemptat presumptament anarquista en què van perdre la vida quatre persones.
Aquell dia, diumenge, hi havia hagut una manifestació multitudinària —les fonts oficials parlaven de 10.000 persones— convocada per la CNT-AIT. Aquest sindicat anarquista tenia aleshores uns 300.000 afiliats i era una gran preocupació per al govern d’Adolfo Suárez, en el qual Rodolfo Martín Villa va ser ministre de Governació entre 1976 i 1979.
El mateix dia de l’atemptat, a la tarda, van ser detinguts a casa seva quatre militants de la CNT que havien estat instruïts per un policia infiltrat anomenat Joaquín Gambín, àlies “El Grillo”. Gambín havia instat joves de la CNT a llançar còctels molotov a la Scala i després de l’atemptat va fugir cap a Madrid.
El procés judicial
Per defensar els detinguts, es va muntar un equip d’advocats entre els quals hi havia Marc Palmés, Mateu Seguí, Oliveres, Luis Krauel i el propi Josep Maria Loperena.
Segons Loperena, l’atemptat va ser orquestrat pels serveis secrets de la policia per desprestigiar la CNT-AIT, fora del control del govern. Una dada que va avalar aquesta opinió és que els quatre treballadors de local morts en l’incendi eren afiliats de la CNT.
El judici es va celebrar al Palau de Justícia de Barcelona. Va ser un judici emblemàtic amb la presència de mitjans de mig món. La defensa va intentar per tots els mitjans que se cités a declarar Martín Villa i altres responsables de la policia, però el jutge ho va denegar.
Els acusats van ser condemnats a 14 anys, que no van arribar a complir. Però cap d’ells va ser jutjat a l’Audiència Nacional, ja que el procés no va ser legitimat mai com a terrorisme, sinó simplement qualificat d’atemptat.
La defensa va interposar un recurs rere l’altre per aconseguir la llibertat dels condemnats, mentre Gambín vivia tranquil·lament al seu poble protegit per la policia.
El judici de Gambín
Però un dia, Gambín va tenir un accident amb el seu cotxe i un policia municipal, que no estava a l’aguait dels fets de la Scala, va telefonar a la Direcció General i aquesta va ordenar a la Guàrdia Civil el seu trasllat a Barcelona per ser jutjat pels fets de la Scala.
Al judici de Gambín no es va permetre a l’equip de Loperena formar part de l’acusació particular. Per a Loperena, el judici va ser una farsa. Gambín va ser condemnat a quatre anys que mai no va complir.
Per a Loperena, allò que va començar com una bretolada de quatre nois exaltats per una manifestació es va convertir en un crim d’estat. El cas Scala ha anat quedant oblidat pel pas del temps.
