L’orca Ulisses va ser durant 10 anys l’estrella del Zoo de Barcelona gràcies a les seves acrobàcies. Quan es va fer massa grossa, la van traslladar l’any 1994 a San Diego, Califòrnia. Emi López, excuidadora i exentrenadora d’Ulisses, en recorda la història en aquest ‘Va passar aquí‘.
L‘orca Ulisses, que és un mascle, va ser capturada al mar d’Islàndia el mes de novembre del 1980 quan aproximadament tenia tres anys. Va arribar a Barcelona procedent del parc Rio Safari de Tarragona el 1983 i ben aviat es va convertir en un dels emblemes del zoo , juntament amb el Floquet de Neu.
Naturalesa d’orca
Va viure a l’Aquarama del Zoo des del 1983 fins al 1994. López recorda que quan l’animal era petit era molt noble, com correspon a la seva espècie. Però quan es va fer gran, i també obeïnt la seva naturalesa, la seva actitud va canviar i es va tornar més agressiva. López assegura que no va tenir mai cap problema amb Ulisses però diu que altres persones sí que en van tenir. Sembla que les orques són animals molt sentimentals i Ulisses triava els seus cuidadors i mostrava rebuig als que no volia.
Massa grossa per al Zoo
L’any 1983, el Zoo de Barcelona va llogar Ulisses. Més tard, la va comprar. Quan va hi arribar feia 2,5 metres i pesava 500 quilos, semblant a un dofí. En aquell temps es parlava de fer una piscina de la seva mida i portar més orques. Però d’adulta va arribar als set metres de llarg i 3.000 quilos de pes. Aquestes dimensions feien inviable una piscina adequada i les condicions de vida precària de l’orca es van allargar en el temps.
El recinte li va quedar petit i el febrer del 1994 va ser traslladat al Sea World San Diego en avió en un espai més gran i amb d’altres orques.En l’actualitat l’orca L’Ulisses, que ja té més de 40 anys, continua vivint a Sant Diego, i ha tingut descendència, a través de la inseminació artificial.
L’Aquarama, la piscina on vivia Ulisses amb dos dofins, està en desús perquè no compleix amb els requisits necessaris per tenir-hi animals.
L’orca Ulisses era molt estimada i admirada pels visitants del Zoo. Molts, hi anaven només per veure-la. Era un animal impressionant, per les dimensions, pel colors brillants i per la boca i les dents tan grosses que tenia. López la defineix com un monstre bo.
Un comiat trist
Emi López recorda el darrer dia d’Ulisses al Zoo. Diu que tant l’orca com ella mateixa i la resta de personal del zoològic estaven molt nerviosos. De fet, els cuidadors no volien que marxés, sinó que es fes una piscina adequada per tenir-la. La darrera actuació d’Ulisses va ser el 9 de febrer del 1994. Van anar a veure l’espectacle unes 10.000 persones.
