El curt documental ‘Ulisses’ és la història d’una odissea. La de la que va ser, amb el permís de Floquet, l’estrella del Zoo de Barcelona, l’orca Ulisses. Una odissea que va començar quan va ser capturat —era un mascle— a Islàndia el 19 de novembre del 1980. Aquest divendres farà 41 anys. I que acaba al Sea World de San Diego, on va ser transportat l’any 1994. O més ben dit: que encara dura, perquè segueix viu donant-hi voltes.

El periodista i realitzador Joan Bover signa aquest curt documental, candidat als premis Goya i als Gaudí, en què hi ha un altre protagonista, Albert López, qui va ser l’entrenador de l’Ulisses durant més de 10 anys a Barcelona. A la cinta també emprèn un viatge per retrobar-se amb el seu amic 25 anys després de separar-se.

“No volíem fer un documental de denúncia, però va caure pel seu propi pes”

Bover ha explicat a betevé que la seva intenció no era fer un documental de denúncia, “però quan vam començar a gravar vam veure que queia pel seu propi pes”. “Esperem que quan la gent vegi aquest documental cada vegada que vagi a un zoo o a un aquàrium, reflexioni sobre si tenen sentit el 2021”, explica.

L’entrenador de l’Ulisses advoca pel tancament dels zoològics

“A Barcelona, l’Ulisses estava molt malament”, recorda López. “Nosaltres hi posàvem de la nostra part però si fas sis metres i estàs en una piscina que només té sis metres de profunditat, no pots estar-hi bé”. “A més, el soroll de les bombes d’aigua, amb més de 100 decibels, havia de ser molt dur per a ell”. López recorda que les orques són animals molt socials que viuen en família, “aprenent els uns dels altres”. A Barcelona, l’Ulisses compartia tanc amb els dofins.

Si t’agraden els animals, un zoològic és l’últim lloc on has de treballar”
Albert López, antic entrenador de l’Ulisses

López va ser acomiadat pel Zoo de Barcelona uns anys després del trasllat de l’Ulisses a San Diego. Ara té clar, diu, que “si t’agraden els animals, un zoològic és l’últim lloc on has de treballar”. De fet, assegura que de les primeres tasques que va tenir quan va començar a treballar-hi va ser “sacrificar un dingo perquè no hi havia prou espai”. Malgrat situacions com aquesta, explica, va decidir mantenir la feina per “intentar canviar les coses des de dins”.

Un cop va deixar de treballar al Zoo de Barcelona, López va engegar el projecte Ninam, “una aproximació als animals molt més respectuosa”. Organitzava sortides en vaixell des de Roses per veure balenes al medi natural. Actualment, López advoca perquè els zoos aturin la reproducció dels animals i iniciïn un procés de tancament, espera que la societat acabi rebutjant veure animals en captivitat: “Espero que futures generacions es posin les mans al cap quan pensin que érem capaços de tenir dofins, orques, ximpanzés o elefants tancats a cadena perpètua”.