nevada 1887 barcelona
La Rambla de Santa Mònica nevada, el febrer del 1887. Fotografia: Antoni Esplugas/Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Entre els dies 10 i 11 de febrer del 1887 Barcelona va viure la nevada més important del segle XIX. Va ser comparable a la del Nadal de 1962, amb acumulacions molt destacables, especialment a la part alta. L’episodi va anar acompanyat de fred intens i de vent fort.

Un anticicló a Escandinàvia i una baixa a la Mediterrània

Pels volts del dia 7, el potent anticicló que es va situar a la península Escandinava va arrossegar cap a Centreeuropa una llengua d’aire molt fred que provenia de Rússia. Amb el pas dels dies va acabar arribant a la península Ibèrica. A 850 hPa, que són uns 1.500 metres d’altitud, sobre la vertical de Barcelona la temperatura va arribar als -10 ºC durant la matinada del dia 10. A partir de llavors es va anar recuperant molt lentament, però l’aire fred es va mantenir uns dies més.

La irrupció d’aire fred es va combinar amb la formació d’una depressió al mar d’Alboran que, el dia 11, es va acabar situant al mar Balear. D’aquesta manera, es va imposar el vent de component marítim, que va aportar la humitat necessària perquè hi hagués precipitació. És la situació més clàssica per veure neu a Barcelona.

Mapa d’isòbares (línies blanques), del geopotencial de 500 hPa (línies negres) i del gruix de l’estrat de 500 a 1000 hPa de l’11 de febrer del 1887. Font: Wetter3.

Fins a 75 centímetres de neu a Vallvidrera

Segons les observacions que l’òptic alemany Alberto Burckhart prenia en aquella època al centre de Barcelona, que sortien publicades diàriament a ‘La Vanguardia’, la neu va començar a caure durant la tarda del 10 de febrer. Segons expliquen les cròniques de l’època, la part més intensa i continuada de la nevada va ser durant la matinada i fins al migdia del dia 11. A més, va nevar amb una temperatura sota zero, un fet ben poc habitual a primera línia de mar.

A partir d’aquell moment es van anar combinant els ruixats de neu amb les ullades de sol. De mica en mica la temperatura es va anar recuperant i, aquell mateix vespre, la pluja barrejada amb calamarsa va aparèixer en alguns moments.

Es van arribar a mesurar fins a 75 cm de neu a Vallvidrera, a 342 metres d’altitud, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya. De fet, aquesta zona va quedar aïllada durant quatre dies. En altres indrets el gruix va ser menor, però, tot i això, molt destacable. És el cas dels 60 cm de la Vila de Gràcia, els 40 cm de plaça de la Universitat o els 20 cm de la plaça Reial. A Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles i a Sant Andreu de Palomar també es va superar el mig metre de neu.

Tot i que aquella matinada es va asserenar i l’ambient va ser gèlid, el termòmetre es va poder recuperar amb facilitat durant les hores centrals del dia fins a enfilar-se per sobre de la marca dels 5 ºC. A la tarda els núvols van anar a més i va arribar a ploure, fet que va accelerar el desglaç. Tot i això, la quantitat de neu que hi havia acumulada pels carrers era més que notable.

La pluja, en alguns moments del dia 13 barrejada amb flocs de neu, va continuar caient a estones sobre Barcelona en dies posteriors. No va ser fins al dia 15 quan es va imposar l’ambient assolellat i que hi va haver una recuperació de la temperatura fins a arribar als valors normals per a l’època de l’any a la ciutat.

Sis dies consecutius de glaçada

D’aquell episodi, a banda de la neu, també en destaca el fred viu que va fer durant una bona colla de dies. Gràcies a la digitalització i l’anàlisi de les dades duta a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya, la Universitat de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, és possible veure l’evolució de la temperatura durant aquell ben llunyà febrer del 1887.

En tot el mes hi va haver fins a nou registres de temperatura mínima negativa a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Durant l’episodi de neu el termòmetre va marcar un valor mínim de -3,7 ºC el dia 11, mentre que la màxima dels dies 10 i 11 va quedar poc per sobre dels 2 ºC.

De les nou glaçades, sis van ser consecutives. És un fet que avui en dia seria extraordinari, tenint en compte que la darrera glaçada general a tota la ciutat va ser ara fa 17 anys.

La nevada va ser general

La nevada no va ser exclusiva de la Costa Central, sinó que va afectar tot Catalunya. Al massís de les Salines (a l’Alt Empordà) i a les Muntanyes de Prades és on el gruix de neu va ser més destacable, amb acumulacions que van superar el metre. Pel que fa a la franja litoral, la Costa Brava és on es va acumular més neu. A Sant Feliu de Guíxols, a Portbou i a Palafrugell es va arribar als 70 cm de gruix màxim.