Ja és un clàssic que des de fa uns anys la temporada d’estiu finalitzi amb extensió de gel marí sota mínims a l’Àrtic, molt per sota la mitjana.
L’extensió de gel marí ha caigut per sota dels quatre milions de quilòmetres quadrats només dues vegades, des que se’n prenen mesures de satèl·lit a finals dels anys 70.
L’any amb menys gel a final de temporada va ser el 2012, amb una extensió de 3,34 milions de quilòmetres quadrats. L‘any passat, el 2020, es va situar en segona posició, amb un valor de 3,8 milions de quilòmetres quadrats.
El juliol ha començat amb molt menys gel que els darrers anys
No serà fins a mitjans o finals de setembre quan, després de la bonança i la fusió de l’estiu, s’anoti el registre més baix de gel marí. Encara falten un parell de mesos ben bons, però els números ja anuncien que la fusió torna a ser realment rellevant, enguany.
Diumenge 11 de juliol, l’extensió de gel marí a l’Àrtic mesurada pels satèl·lits era de 7,98 milions de quilòmetres quadrats, una valor molt per sota la mitjana del mateix dia (període 1981-2010), de 9,93 milions de quilòmetres quadrats de gel.
Es tracta d’un registre de gel molt baix, lleugerament similar al de l’any passat per la mateixa data, que era de 7,853 milions de quilòmetres quadrats. El d’enguany és, per tant, el segon més baix des que se’n van iniciar les mesures l’any 1979.
La pèrdua de gel al juny: constant i ràpida
Segons va informar el Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC), la pèrdua de gel marí àrtic al llarg del mes de juny va ser relativament constant i ràpida.
L’extensió mitjana del juny va ser de 10,71 milions de quilòmetres quadrats, només 300.000 quilòmetres quadrats per sobre el registre més baix mai anotat en un mes de juny (2016), i més d’un milió de quilòmetres quadrats per sota la mitjana del període de referència. L’extensió del juny del 2021 és el sisè més baix de l’inici de les mesures satèl·litals a finals dels anys 70.
Les onades de calor recents a diversos punts relativament pròxims al cercle polar àrtic expliquen, en certa mesura, el perquè d’aquestes dades.
L’Antàrtida, amb més gel que mai
Paradoxalment, el gel marí a l’altre pol del planeta es troba actualment per sobre la mitjana del període de referència (1981-2010).
Segons el Centre Nacional de Dades de Gel i Neu (NSIDC) hi ha àrees on el gel se situa per sobre el que tocaria. D’altres, com les regions situades a ambdós costats de la península Antàrtica, es troben per sota la mitjana.
El dia 11 de juliol l’extensió de gel marí a l’Antàrtida era de 15,82 milions de quilòmetres quadrats. La mitjana de l’interval 1981-2010 a la mateixa data és de 15,57 milons de quilòmetres quadrats.
Malauradament, els dos pols del planeta són zones altament sensibles i que pateixen actualment, i de forma molt evident, els efectes de l’escalfament planetari.
