El fum de l’incendi forestal de Castellví de Rosanes ha arribat en altura empès pels vents de component NW fins a Barcelona. El fum ha enterbolit i tenyit el cel barceloní de color rogenc en alguns moments.
Les imatges del fum arribant a Barcelona s’han fet virals a les xarxes al llarg de la tarda pel fet de generar estampes de la ciutat curioses i un punt apocalíptiques.
Damunt de l’àrea afectada pel foc forestal la columna de fum era realment destacable, tant, que en alguns moments el fum gris i uniforme generat per l’incendi ha adoptat l’aparença de gran nuvolada blanquinosa: un pirocúmul.
Què és un pirocúmul?
El pirocúmul és un núvol real que es genera de forma natural, a causa de la combinació del foc i la humitat de la vegetació forestal.
L’elevadíssima temperatura que es genera al voltant del foc implica l’evaporació forçada de l’aigua continguda a l’interior dels arbres i arbustos afectats per les flames. El vapor d’aigua ascendeix amb celeritat amb l’ajuda dels corrents d’aire calent gestats a l’interior de l’incendi forestal. Quan aquest vapor ascendent contacta amb l’aire més fresc present en altura es pot condensar i es converteix aleshores en un núvol cumuliforme, en forma de bolet, conegut amb el nom de pirocúmul.
El pirocúmul es distingeix perfectament de la resta del fum de l’incendi forestal pel seu to més blanquinós, a causa de les gotetes d’aigua que el formen. El fum de l’incendi, per contra, manté en tot moment el color més grisós o ataronjat pel fet de contenir cendres i partícules en suspensió diverses.
Excepcionalment els pirocúmuls poden arribar a fer ploure
En grans incendis forestals, si hi ha aire fred en altura, el pirocúmul creix amb molta força i pot arribar a assolir un desenvolupament molt notable. S’acaben formant grans nuvolades (cúmuls) que en alguns casos poden arribar a descarregar xàfecs puntuals.
Si el pirocúmul creix molt, pot evolucionar cap a pirocumulonimbus, un núvol de tempesta. Aquest fenomen rar pot arribar a passar sobretot durant les erupcions volcàniques.
