El recinte firal de Montjuïc ha recuperat l’ambient festiu del Sónar, en una jornada marcada per una xafogor tòrrida, que feia del SonarVillage, el principal escenari, una paella. Però això no ha impedit que s’hi respirés la il·lusió d’un públic absolutament entregat a la recuperació d’un festival tan singular. El Sónar de Dia ha mostrat els diversos colors de l’escena electrònica, amb vells coneguts del certamen (Nathy Peluso, C. Tangana) i altres propostes.

Entre les novetats, la de les catalanes Tarta Relena, amb un espectacle molt acurat que barreja tradició i modernitat, veus polifòniques del folklore mediterrani i electrònica. Una curiosa proposta que Enric Palau, un dels directors del festival, qualifica d’expandida: “És un fet que en aquests dos anys de pandèmia molts artistes han tingut temps per preparar coses noves”.

Als antípodes de Tarta Relena Mis. Nina, mussa del neoperreo, o Pongo, artista portuguesa que fusiona el kuduro, un gènere d’Angola, amb l’electrònica de ball.

Una moment de l’actuació de Pongo

Sónar+D diferent

El congrés Sónar+D, el vessant més tecnològic i especulatiu del certamen, que des dels inicis és part indestriable de l’ADN del festival, canvia de registre i adopta un caràcter més expositiu i menys de fira. Però, a més, inaugura nous espais, com l’àrea de debat SonarÀgora i el nou escenari Stage+D, dedicat a conferències amb un alt component audiovisual i performatiu, on ja s’han vist considerables aglomeracions. “Segueixen venint professionals a parlar de continguts molt específics, com la intel·ligència artificial, però volem que es barregin amb el públic general del festival”, detalla Enric Palau.