El fotògraf, artista i pensador barceloní amb gairebé 50 anys de carrera, Joan Fontcuberta, ens convida a jugar amb la imatge fotografiada i a dubtar-ne de la seva veracitat. Tota imatge per a ell és “un estímul” que forma part d’un llenguatge que utilitzem constantment. En una entrevista al programa ‘Terra fèrtil‘, Fontcuberta reflexiona sobre el pes que tenen les imatges en la nostra cultura que poden ser “armes” o “bombons”.
Les creacions de l’artista s’han pogut veure en sales d’exposicions de tot el món. La fertilitat la troba precisament en els museus, les llibreries, concerts i teatres. També en el seu taller i quan marxa a la “segona residència” per circumstàncies familiars, al Quebec. “Són períodes d’incubació per una raó molt senzilla perquè encara que estiguis connectat per totes les maneres possibles, la distància fa que em senti com en un refugi“, comenta.
“Les imatges són munició, però també poden ser bombons”
Tot i que el seu treball té un component artístic d’experimentació i recerca, el fotògraf es dedica en bona part a ensenyar, compartir i transmetre els valors i paranys que tenen les imatges. “Crec que no ens n’adonem del pes que té la imatge en la nostra manera de ser; les imatges són munició, són armes“. Per aquest motiu els treballs de Fontcuberta tenen com a objectiu explicar “el potencial polític i incisiu” que pot tenir una fotografia.
Segons el pensador, ens trobem amb la paradoxa de ser constructors d’imatge sense molts cops disposar d’eines per filtrar-ne el contingut com a lectors. Per al fotògraf, la “filosofia del dubte i la sospita” ha de prevaldre sempre. Fontcuberta visita molts arxius històrics a la recerca de documents gràfics. “Són documents com adormits i que algú amb una certa mirada imaginativa els pot fer reviure amb un altre sentit narratiu“.
“El treball que faig té un cert component profilàctic”
Amb una càmera, un ordinador i una mica d’idees, l’artista ha aconseguit passar els “filtratges de la credibilitat” del mitjans de comunicació i organisme institucionals o acadèmics. “El treball que faig en aquesta direcció té un cert component profilàctic, com una vacuna“, comenta. En aquest sentit, el fotògraf “injecta un petit virus de ficció” per generar uns anticossos en l’organisme de l’espectador. “D’aquesta manera estarà més ben preparat per quan arribi realment l’epidèmia de la postveritat, de les fake news”, afegeix.
“El contrari d’allò divertit no és el seriós, sinó l’avorrit”
Joan Fontcuberta assegura que a dins seu té els gens la sornegueria i la ironia. “Per a mi l’humor és una tàctica de comunicació“, afirma el fotògraf que ha begut molt del món del periodisme i la publicitat. “L’humor pot fer passar tota una sèrie de continguts d’una manera molt més planera, i suscitar molt menys rebuig que no pas si es fa d’una manera solemne i seriosa”, explica.
“Per a mi el contrari de divertit no és seriós, sinó avorrit“, sentencia Fontcuberta, mentre es postula “molt en contra de tot allò que ens avorreix”.
“Optimista” amb la IA en l’àmbit de la imatge
En contra de molts companys del sector, l’artista no veu la intel·ligència artificial (IA) com un risc o repte a la creativitat. “Quan la fotografia va sorgir l’any 1939 va provocar exactament la mateixa reacció, perquè representava un enginy tecnològic nou que la gent no entenia però que se l’havien de creure perquè ho tenien a la mà”, afirma.
“Durant dos segles la fotografia ha estat acumulant una producció massiva d’imatges, què està fent ara la IA? Digerir-les, fagocitar-les de manera que si estan ben etiquetades, ja no cal que faci determinades fotografies ara perquè ja són una espècie de banc univers disponible“, afegeix. Fontcuberta no es vol embarcar en el debat filosòfic, polític i antropològic sobre com ens canviarà el món la IA. En canvi, en l’àmbit de la imatge, quan pensa com la IA pot incentivar els universos creatius de fotògrafs, pintors i dissenyadors és mostra “molt optimista”.
